HARRY CHAPIN. CAT’S IN THE CRADLE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Harry Chapin (1942-1981) va ser un cantant i compositor nord-americà de cançons folk-rock.

L’afició per la música li venia pel seu pare, Jim, que va ser un bon percussionista.

Harry va començar a cantar quan era un nen al Cor dels Brooklyn Boys. Quan va ser un teenager va cantar amb els seus germans als que també els tirava el món de la música i a ells s’unia en alguna ocasió el pare tocant la bateria.

Es curiós que Harry va començar a estudiar i tocar la trompeta. Va haver de passar algun temps perquè es decidís centrar-se en la guitarra per la influència dels molts cantants folk qui hi havia en aquella època.

Avui ens fixem en un disc que va editar l’any 1974. L’àlbum es deia Verities & Balderdash (veritats i disbarats)  i s’obria amb la que finalment ha sigut la seva cançó més popular: Cat’s in the Cradle. La peça va arribar al número 1 del BillboardHot 100 dels Estats Units i va ser l’única que ho va aconseguir, va tenir d’altres ben situades però que no van escalar fins a la primera posició.

Va ser una bona mostra del folk-rock, que va fer que fos nominada al Grammy per la Millor Interpretació Vocal Masculina.

La lletra comença amb un poema que va escriure la dona de Harry, Sandy Gaston. El poema venia inspirat per la incòmoda relació que va tenir el primer marit de Sandy amb el seu propi pare que es dedicava a la política i no era mai a casa per qüestions de feina. També Harry Chapin va fer seva la cançó perquè podia extrapolar la lletra, fins a cert punt, a la relació que mantenia amb el seu fill doncs ell també havia d’estar períodes de temps fora de casa a causa de les gires musicals.

Això diu la cançó:

My child arrived just the other day
He came to the world in the usual way
But there were planes to catch and bills to pay
He learned to walk while I was away
And he was talkin’ ‘fore I knew it, and as he grew
He’d say “I’m gonna be like you, Dad
You know I’m gonna be like you”

And the cat’s in the cradle and the silver spoon
Little boy blue and the man on the moon
When you comin’ home, Dad
I don’t know when, but we’ll get together then
You know we’ll have a good time then

My son turned ten just the other day
He said, “Thanks for the ball, Dad, come on let’s play
can you teach me to throw”, I said “Not today
I got a lot to do”, he said, “That’s ok
And he walked away but his smile never dimmed
And said, “I’m gonna be like him, yeah
You know I’m gonna be like him”

And the cat’s in the cradle and the silver spoon
Little boy blue and the man on the moon
When you comin’ home, Dad
I don’t know when, but we’ll get together then
You know we’ll have a good time then

Well, he came from college just the other day
So much like a man I just had to say
“Son, I’m proud of you, can you sit for a while”
He shook his head and said with a smile
“What I’d really like, Dad, is to borrow the car keys
See you later, can I have them please”

And the cat’s in the cradle and the silver spoon
Little boy blue and the man on the moon
When you comin’ home son
I don’t know when, but we’ll get together then, Dad
You know we’ll have a good time then

I’ve long since retired, my son’s moved away
I called him up just the other day
I said, “I’d like to see you if you don’t mind”
He said, “I’d love to, Dad, if I can find the time
You see my new job’s a hassle and kids have the flu
But it’s sure nice talking to you, Dad
It’s been sure nice talking to you”

And as I hung up the phone it occurred to me
He’d grown up just like me
My boy was just like me

And the cat’s in the cradle and the silver spoon
Little boy blue and the man in the moon
When you comin’ home son
I don’t know when, but we’ll get together then, Dad
We’re gonna have a good time then.

A continuació, trobareu la traducció de la que convé fer un parell d’aclariments perquè utilitza  unes expressions col.loquials que no es poden agafar pel literal sinó que tenen un sentit figurat i popular: “And the cat’s in the cradle and the silver spoon”, o sigui, “i el gat ja és al bressol amb cullera de plata” (literal). Però el sentit és el següent: “cat” no vol dir “gat” sinó “nadó” que per la seva petita mida es comparat amb aquest felí, mentre que la “cullera de plata” es una referència a algú que ve amb diners o que en tindrà, vindria a ser una expressió semblant a “néixer portant un tros de pa sota el braç”:

El meu fill va néixer l’altre dia, va venir al món com tothom però jo tenia avions per agafar i factures per pagar, així que va haver d’aprendre a caminar mentre jo estava sempre fora i va aprendre a parlar abans que jo ho sabés i mentre anava creixent diria: “seré com tu, papa, saps que seré com tu”.

I el gat ja és al bressol amb la cullera de plata, la cançó de bressol El petit noi blau i el conte L’home de la lluna. Quan vinguis a casa, papa, -no sé quan- podrem estar junts i saps que ens ho passarem bé.

El meu fill va fer els deu l’altre dia i em va dir: “gràcies per la pilota de baseball, papa, Va, juguem! Em pots ensenyar a llançar-la”. I jo li vaig dir: “avui no, doncs tinc molta feina”. I ell em va dir: “d’acord”, i va marxar sense perdre el somriure, i va dir: “seré com ell, sí, sabeu que seré com ell”

I el gat ja és al bressol amb la cullera de plata, la cançó de bressol El petit noi blau i el conte L’home de la lluna. Quan vinguis a casa, papa, -no sé quan- podrem estar junts i saps que ens ho passarem bé.

Ja va sortir de la Universitat l’altre dia, talment com un home, i vaig dir: “fill, estic orgullós de tu, pots seure un moment?” Doncs va bellugar el cap i va dir amb un somriure: “el que realment m’agradaria, papa, es demanar-te les claus del cotxe i veure’t després. Me les pots donar, si us plau?”.

I el gat ja és al bressol amb la cullera de plata, la cançó de bressol El petit noi blau i el conte L’home de la lluna. Quan vinguis a casa, papa, -no sé quan- podrem estar junts i saps que ens ho passarem bé.

Ja fa temps que em vaig retirar i que el meu fill es va mudar. El vaig telefonar l’altre dia i li vaig dir: “m’agradaria veure’t, si no et fa res” i em va contestar: “a mi també m’agradaria, papa, si trobés el moment, ja veus que la meva nova feina és un embolic i els meus fills tenen la grip, però m’ha agradat parlar amb tu, papa, m’ha agradat molt parlar amb tu”. I mentre jo penjava el telèfon vaig caure en què ell havia crescut igual que jo, el meu nen era igual que jo.

I el gat ja és al bressol amb la cullera de plata, la cançó de bressol El petit noi blau i el conte L’home de la lluna. Quan vinguis a casa, papa, -no sé quan- podrem estar junts i saps que ens ho passarem bé…

 

Harry Chapin, a part de la seva professió musical, va ser un home que es va dedicar a feines humanitàries que tenien com objectiu acabar amb la fam al món. Va participar activament en la creació de la Comissió Presidencial sobre la Fam al Món el 1977. Aquestes feines desinteressades van fer que uns anys  després de mort se li lliurés a títol pòstum la Medalla d’Or del Congrés.

Un altre tret que el definia va ser que era un mal conductor, cosa que va fer que li retiressin el carnet. Aquests dos trets, el seu humanitarisme i la seva pèssima conducció, van confluir tràgicament un dia de juliol de 1981 quan va morir a causa d’un accident de tràfic quan es dirigia a donar un concert gratuït. Tenia 38 anys i circulava sense carnet.

El seu web és http://www.harrychapinmusic.com/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: