HENRIETTE RENIÉ. LLEGENDA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Henriette Renié als 11 anys quan va guanyar el 1er premi del Conservatori de París.

Mediàticament no és molt coneguda però segur que sí que ho és per als aficionats a l’arpa. Ens referim a la francesa Henriette Renié (1875 – 1956). Per aquests últims ho és doblement perquè va ser una compositora molt original i a més va codificar un mètode per arpa que encara és utilitzat avui dia.

Va ser un autèntic prodigi musical perquè ja excel.lia en la interpretació de l’arpa des de ben jove: va guanyar premis importants sent una adolescent.

També va ser una excepcional professora que va contribuir a l’èxit de molts estudiants. Aquesta brillant doble faceta d’intèrpret i instructora li va fer guanyar prominència en uns temps que eren especialment difícils per una dona doncs l’èxit social semblava reservat als homes, però ella era massa bona i va trencar amb aquesta situació. De fet, a dia d’avui quan ja fa més de seixanta anys que va morir, encara influencia músics actuals.

Quan tenia cinc anys i tocava el piano amb la seva àvia, a la petita Henriette li van entrar ganes d’aprendre a tocar l’arpa quan va escoltar el seu pare interpretar amb aquest instrument un concert a Niça. Així, als deu anys ja era estudiant del Conservatori de París i amb aquella curta edat va guanyar el segon premi en interpretació d’arpa. La realitat era que l’audiència l’havia votada perquè se li donés el primer premi, però el director del Conservatori va aconsellar que no el rebés perquè això l’hagués convertit implícitament en “professional”, de manera que no hauria pogut continuar rebent classes a la institució.

Però tampoc no va haver d’esperar gaire perquè l’any següent es va emportar el primer premi -aquesta vegada sí- i la seva actuació va ser considerada com una de les millors que s’havien fet mai a la història del concurs del Conservatori i, per suposat, la millor per algú que solament tenia onze anys d’edat.

No cal dir que molt jove va començar a tocar per figures molt prominents: la reina Henriette de Bèlgica, per exemple.

Donat el seu èxit, estudiants de tot París van voler que els donés classes. Alguns d’aquests estudiants li doblaven l’edat.

Posem un exemple de la seva música: la peça que va compondre el 1903 titulada Llegenda. Es titula així perquè està inspirada en el poema Els Elfos de l’escriptor postromàntic Leconte de Lisle.

Es tracta d’un solo d’arpa, Renié va voler que aquest instrument fos el protagonista absolut de la peça.

Al vídeo la interpreta l’arpista nord-americana Rachel Lee Hall qui, com Renié a la seva època, també acumula reconeixements.

L’arpa i Henriette Renié van ser com un pack. Va ser una nena prodigi i va acabar guanyant una reputació que va trencar motlles.

L’arpa i Rachel Lee Hall també són com un pack. De fet, aquesta fotografia guarda alguna similitud formal amb l’anterior. I és que com Renié, també ha guanyat premis jove -encara que no tant com la francesa que va ser un cas fora de l’habitual-, també toca amb reconegudes orquestres i també practica la docència.

El seu web és http://www.rachelleehall.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: