HERNAN DIAZ. A L’HORITZÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

A principis del segle XIX, dos joves suecs, en Håkan Söderström i el seu germà Linus, decideixen emigrar a Nova York. Durant una escala del viatge, en Håkan s’equivoca i puja a un vaixell que el porta a San Francisco. Sol, desemparat, sense ni un cèntim ni parlar anglès, l’únic que sap és que ha d’anar cap a l’est i així, emprèn una peregrinació gairebé impossible. Es trobarà amb un irlandès boig buscador d’or, una dona sense dents que el vesteix amb un abric de vellut i sabates de sivella, coneixerà una naturalista visionari, es farà amb un cavall anomenat Pingo, serà perseguit per un xerif  sàdic i per un parell de soldats depredadors de la guerra civil, trobarà indis, estafadors, fanàtics religiosos i bandits,  atraparà animals, buscarà menjar al desert i es convertirà en un proscrit. Amb els anys acabarà retirant-se a les muntanyes per subsistir com paranyer en mig de la naturalesa indòmita sense parlar ni veure ningú, en una mena de destrucció planejada però que és al mateix temps, un renaixement. El seu mite ajudat per la seva respectable estatura, anirà creixent i les seves suposades gestes el convertiran en una llegenda.

L’argentí Hernán Díaz s’ha convertit en el nou home prodigi de les lletres nord-americanes amb la seva obra debut A l’horitzó, una novel·la que podríem qualificar -entre altres coses- de western atmosfèric.

Va arribar a les nostres llibreries l’any passat, però ell la va publicar el 2017 a través d’una petita editorial de Minneapolis: no va passar molt temps fins que fos seleccionada com una de les tres finalistes del premi Pulitzer.

En un dels capítols del llibre, el protagonista que va camí de Nova York per intentar retrobar-se amb el seu germà, es creua amb una enorme caravana de pelegrins que descriu com una ciutat en moviment: una columna de carros, bous, lones, homes, dones i bèsties, colors i aromes que s’estenen d’un extrem a l’altre de l’horitzó i que sonen com un tro a la pradera amb l’eco. Són els colons que busquen l’oest, però aquí el que és curiós és que Håkan camina en sentit totalment contrari, no segueix el curs de la història americana sinó que neda contra ell. Tota una al·legoria.

Amb Håkan, Hernán Díaz construeix un notable personatge i al mateix temps tota una epopeia sobre la soledat i el descobriment de l’altre. Potser l’argument de la novel·la pugui resultar simple a primer cop d’ull però el seu desenvolupament narratiu retrata una autèntica odissea d’un individu en front de la societat. A més, ens ofereix imatges d’una gran bellesa sobre el periple del protagonista -dit el Falcó- que camina sempre en direcció cap al trenc d’alba i acaba esdevenint un assilvestrat que passa de ser un ésser social a tenir comportaments animals. Tota una aventura en la que el temps es dissol el l’infinit espai del desert, les praderes i els canyons.

La novel·la és estructurada i precisa, i sense cap efectisme que no li cal perquè cada un dels episodis que viu Håkan ja té el suficient pes específic literari.

Aquesta road novel, o western, o fins i tot antiwestern, com s’estimin més, subverteix els relats sobre el mite del somni americà i ens ofereix dolor, supervivència, naturalesa indòmita i violència, desafiant convencions i estereotips regalant-nos un retrat radical del desarrelament.

Un emotiu relat que és alhora una profunda evocació de l’aïllament.

 

De Buenos Aires és Hernán Díaz -però resident a Nova York-, un debutant que s’estrena sent finalista del Pulitzer i del PEN/Faulkner de ficció amb A l’horitzó.

Abans ja havia escrit, encara que no novel·la: és l’autor de l’estudi de teoria literària Borges, entre la historia y la eternidad (2012) i és l’editor d’una revista acadèmica per la Universitat de Columbia.

Els seus contes i assaigs han aparegut a mitjans com  The New York Times, Playboy, Granta o The Paris Review.

Tornant amb A l’horitzó, amb ella ha guanyat el Saroyan International Prize, el Cabell Award, el Prix Page America i el New American Voices Award, entre d’altres, i és que amb aquesta obra ha reinventat pràcticament un gènere.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: