HOTEL SALVACIÓN, DE SCHUBHASHISH BHUTIANI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Daya (Lalit Behl) sent que la seva mort està pròxima i vol purificar-se abans que aquesta arribi.

Proposa al seu fill Rajiv (Adil Hussain), un home sempre ocupat, que l’acompanyi en els seus últims dies a un hotel al costat del Ganges, el riu sagrat.

 

Som a l’Índia. L’ancià Daya percep que la seva darrera hora està arribant i desitja viatjar fins a Varansi (Benarés), a la riba del riu Ganges, amb l’esperança de morir allí i assolir la salvació. Demana al seu ocupat fill Rajiv que l’acompanyi, i aquest, a contracor, acaba acceptant a pesar de que haurà de deixar el seu absorbent treball -ha de fer un munt de gestions i rep constants i intempestives trucades professionals- i a la seva esposa i filla.

Arribats a la ciutat santa, els dos homes lloguen una habitació a l’Hotel Salvació, un lloc reservat per persones que es troben just al final de la seva vida. Però el temps passa i Daya no dóna mostres de què el seu moment estigui tant a prop com pensava, i l’hotel té unes normes: després de dues setmanes, hauran de cedir al pas a d’altres nou vinguts. Aquesta inesperada situació es converteix finalment en l’oportunitat perquè pare i fill es coneguin i s’entenguin mutuament.  

L’hinduisme contempla el trànsit cap a la mort no com un final sinó més bé com la culminació d’un procés on s’arriba a la salvació amb la desaparició de l’ego en la unitat de totes les coses. Per dir-ho en una frase: “la vida és una ona destinada a dissoldre la seva singularitat en l’oceà de l’existència”.

I Hotel Salvación, el primer llargmetratge que signa el director indi Shubhashish Bhutiani ens explica aquesta història: per als hindús morir no és el final sinó el començament d’una altra existència, un trànsit al que han de fer front en les millor condicions que puguin. I l’hotel del títol el que fa és proporcionar aquestes condicions doncs per la seva situació és ideal perquè les persones que estan morint es puguin purificar al Ganges, el riu sagrat.

i si resulta que la mort no arriba en aquells moments, l’hotel ho té tot previst: el responsable de l’establiment permet als hostes canviar de nom i d’identitat per així poder justificar l’allargament de l’estada.

Precisament, un dels personatges més remarcables de la pel.lícula -en la que totes les interpretacions son notables- és una dona vídua que havia arribat a l’hotel amb la intenció de morir en companyia del seu espòs i ja porta allí tretze anys.

En quant a Daya i Rajiv, els últims dies d’un serviran per reconduir la vida de l’altre i ajudar-lo a recuperar els valors familiars i espirituals que l’estressada vida que porta l’havien fet perdre.

Bhutiani ens narra la història amb delicadesa, no pretén vendre un producte cinematogràfic de consum massiu -això no és Bollywood- i ens mostra l’aproximació emocional de pare i fill de manera natural, gens forçada, i la manera en que explica com el ritual es barreja amb allò que és quotidià plasma alguns dels moments més remarcables del film.

El to general oscil.la suaument entre el drama i la comèdia, invitant-nos de manera amable a la reflexió i sense aclaparar-nos amb excessos de tesis existencialistes, cosa que és d’agrair.

 

Hotel Salvación és l’òpera prima del director Shubhashish Bhutiani, un bon debut.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: