HURRAY FOR THE RIFF RAFF. PA’LANTE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Hurray for the Riff Raff és un grup de música indie formada a New Orleans per la cantant Alynda Segarra.

Segarra s’inspirava en el cantant i compositor mexicà Rodríguez qui cantava balades sobre la classe treballadora de Detroit. També se sentia influenciada per grups com els Ghetto Brothers o els South Bronx que enviaven missatges nacionalistes porto-riquenys.

La noia es va convertir en una habitual dels shows de hardcore punk a ABC No Rio, un col.lectiu d’art trencador de Nova York i quan només tenia disset anys va abandonar la seva llar al Bronx i va travessar Amèrica del Nord pujant a trens de mercaderies.

Va ser a finals de la dècada passada que l’inquieta Alynda, després de formar part temporalment d’algun grup, va decidir formar el seu, l’esmentat Hurray for the Riff Raff, el nom del qual ja és una declaració d’intencions (Hurra per la xusma) tocant temes socials i deixant anar la seva herència familiar porto-riquenya.

L’últim àlbum publicat pel grup, ja el sisè, va ser el 2017, The Navigator, que va rebre molt bones crítiques. El títol es degut a que Segarra volia tornar a les seves arrels porto-riquenyes i es va inventar un personatge que anomenava “la navegant” i el descriu com una noia, Navita Milagros Negrón, que creix en una ciutat com Nova York i que és una noia del carrer com ella mateixa quan era petita, i que té un lloc especial a la història de la seva gent. Així, a The navigator el que escoltem és un conjunt d’històries entrellaçades d’una ànima errant que s’adona que necessita connectar i honrar els seus avantpassats.

Dels dotze temes del disc, ens fixem en l’onzè, el combatiu Pa’lante, una mena de collage que porta el nom d’un diari editat per la comunitat porto-riquenya novaiorquesa en els anys setanta i que musicalment és un cocktail doncs al començament és una balada de piano, després un fragment del poema “Obituari porto-riqueny” de Pedro Pietri (la veu masculina que s’escolta és la del propi poeta) per acabar amb una música més orquestral, gairebé simfònica; allò que va començar sent una balada acaba com un himne.

En quant al vídeo, és un recordatori dels damnificats per l’Huracà María al seu pas per Puerto Rico. Es en l’escenari posterior a la catàstrofe on posa la mirada, oferint un quadre domèstic entorn a una mare soltera que viu a l’illa i un pare que decideix tornar als seus orígens per intentar recuperar la família després d’un període amarg a Nova York; és un trajecte de tornada que serveix per penetrar en retrats familiars íntims amb els desperfectes causats per l’huracà com a teló de fons. De tota manera, el director del vídeo, Kristian Mercado Figueroa, no es recrea en les misèries humanes sinó que factura una commovedora peça que captura les emocions humanes en condicions adverses i que no esquiva el sabor del Carib amb els seus colors lluminosos i saturats contraposats a la desolació i les runes. Té un caire documental que posa de relleu les inclemències humanitàries nou mesos després de la catàstrofe i al mateix temps, erigeix una oda a la resistència i vitalitat dels afectats. Aquesta és una intencionalitat que recolza la lletra de Pa’lante que pren el poema de Pietri i conclou la peça amb un fragment d’aquesta obra abans del trist epíleg de l’estat de l’illa filmat a vista de dron.

 

Alynda Segarra (amb la pausa de la intervenció de Pedro Pietri quan el vídeo es torna blanc i negre) canta:

 

“Oh, I just wanna go to work
And get back home, and be something
I just wanna fall and lie
And do my time, and be something
Well, I just wanna prove my worth
On the planet Earth, and be something
I just wanna fall in love
Not fuck it up, and feel something

Well, lately, don’t understand what I am
Treated as a fool
Not quite a woman or a man
Well, I don’t know
I guess I don’t understand the plan

Colonized and hypnotized, be something
Sterilized, dehumanized, be something
Well, take your pay
And stay out the way, be something
Ah, do your best
But fuck the rest, be something

Well, lately, it’s been mighty hard to see
Just searching for my lost humanity
I look for you, my friend
But do you look for me?

Lately, I’m not too afraid to die
I want to leave it all behind
I think about it sometimes
Lately, all my time’s been moving slow
I don’t know where I’m gonna go
Just give me time, I’ll know

Oh, any day now
Oh, any day now
I will come along
Oh, any day now
Oh, any day now
I will come along
I will come along

[…and bullet-proof rice and beans
All died dreaming, hating and waiting
Dead Puerto Ricans
Who never knew they were Puerto Ricans
Who never took a coffee break
From the Ten Commandments
To kill, kill, kill
The landlords of their cracked skulls
And communicate with their Latin souls
Juan
Miguel
Milagros
Olga
Manuel
From the nervous breakdown streets
where the mice live like millionaires
and the people do not live at all]

From el barrio to Arecibo, ¡Pa’lante!
From Marble Hill to the ghost of Emmett Till, ¡Pa’lante!
To Juan, Miguel, Milagros, Manuel, ¡Pa’lante!
To all who came before, we say, ¡Pa’lante!
To my mother and my father, I say, ¡Pa’lante!
To Julia, and Sylvia, ¡Pa’lante!
To all who had to hide, I say, ¡Pa’lante!
To all who lost their pride, I say, ¡Pa’lante!
To all who had to survive, I say, ¡Pa’lante!
To my brothers, and my sisters, I say, ¡Pa’lante!
¡Pa’lante!
¡Pa’lante!
To all came before, we say, ¡Pa’lante!”

 

Oh, només vull anar a la feina i després tornar a casa i ser alguna cosa. Només vull deixar-me caure i estirar-me per passar l’estona. Només vull provar el que valc en aquest planeta Terra i ser alguna cosa. Només vull enamorar-me, no que em cardin, i sentir alguna cosa.

Últimament no entenc què soc tractada com una imbècil, no com una dona o un home, no sé, suposo que es que no acabo d’entendre el tot plegat.

Colonitzada i hipnotitzada, ser alguna cosa. Cobra la paga i surt a donar un vol, ser alguna cosa. Ah!, fes el que puguis i que li donin a la resta, sigues alguna cosa.

Últimament ha sigut molt difícil veure les coses estant tant ocupada en cercar la meva humanitat perduda. Tinc cura de tu, amic, però tu tens cura de mi?

Últimament no em sento espantada per morir, ho vull deixar tot enrere, hi penso a vegades. Últimament el temps em passa lent i no sé cap a on vaig, dóna’m temps i ho sabré.

Oh, ara qualsevol dia, ara qualsevol dia vindré, ara qualsevol dia, ara qualsevol dia vindré…

(I arròs i faves a prova de bala, tots van morir odiant i esperant. Porto-riquenys morts que mai van saber que eren porto-riquenys, que no van poder aturar-se a prendre un cafè des dels deu manaments. Matar, matar, matar els senyors dels cranis esquerdats i comunicar-se amb les seves ànimes llatines, Juan, Miguel, Milagros, Olga, Manuel, des dels nerviosos carrers on els ratolins viuen com milionaris i la gent no viu en absolut).

Des del barri fins a Arecibo, endavant! Des de Marble Hill fins al fantasma d’Emmett Till, endavant! A Juan, Miguel, Milagros, Manuel, endavant! A tots aquells que van arribar abans, els diem, endavant! A la meva mare i al meu pare, els dic, endavant! A Julia i Silvia, endavant! A tots aquells que van haver d’amagar-se, els dic, endavant! A tots aquells que van perdre l’orgull, els dic, endavant! A tots aquells que van lluitar per sobreviure, els dic, endavant Als meus germans i germanes, els dic, endavant! endavant! endavant! A tots aquells que van venir abans, els dic, endavant!…“.

 

Els Hurray for the Riff Raff, amb la seva fundadora i cantant Alynda Segarra al capdavant.

El seu web és http://www.hurrayfortheriffraff.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: