IRENE SOLÀ. CANTO JO i LA MUNTANYA BALLA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort -a causa del llamp- d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

I rere totes les veus que citàvem, està la de la seva autora, Irene Solà, que construeix una història que “corre sota d’elles com un riu subterrani” en la que tot s’entrellaça. Amb aquesta proposta que juga amb el llenguatge i té el seu punt de sorpresa, bogeria i diversió, va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel.la esdevenint una de les sensacions de la temporada.

El que Solà pretén és explicar el territori des de totes les mirades i perspectives narratives possibles i entre elles hi ha algunes veus que mai s’avien pogut explicar per sí mateixes, con les de les dones d’aigua (mite pirenaic), les histories de les quals les expliquen els senyors que es van enamorar d’elles o les de les bruixes. Es guarden molts documents sobre dones acusades de bruixeria, però els escrivien uns senyors que primer les van jutjar, després les van torturar i després les van assassinar. En aquest llibre, elles parlen amb veu pròpia.

I en un escenari entre muntanyes, entre Camprodon i Prats de Molló, obren el primer capítol de la novel.la els núvols, que tampoc solen expressar-se. Durant una tempesta veiem, des de la seva mirada, una mort, la del pagès a causa d’un llamp. I no serà l’única perquè la mort està tan present en la narració com la vida.

Aquestes no seran tampoc les úniques mirades: a part de les citades al començament, les dels personatges mitològics i fantàstics que habiten el Pirineu… Aquest joc de perspectives permet a Solà experimentar amb la llengua i la imaginació.

La ironia i el sentit de l’humor d’alguns dels capítols es combinen amb el to transcendental i dramàtic dels altres. La novel·la explica la muntanya des de moltes perspectives, hi ha veus que hi habiten des de tota la vida i d’altres que no. El llibre vol ajudar a repensar què és i què passa a la muntanya.

I això és aquest curiós llibre, una novel·la de muntanya on els éssers humans, el regne animal i el vegetal comparteixen el protagonisme, involucrats entre ells per una essència original, el cicle de la vida que va tirant endavant.

En aquest vídeo, l’autora ens en dóna més detalls:

 

Irene Solà (Malla, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex.

El seu llibre de poemes Bèstia (Galerada, 2012) va rebre el Premi de Poesia Amadeu Oller i ha estat traduït a l’anglès (Shearsman Books, 2017). La seva primera novel·la, Els dics, va guanyar el Premi Documenta 2017 (L’Altra Editorial). Els seus textos i obres s’han exposat i llegit al CCCB, a la Whitechapel Gallery i el Jerwood Arts Centre (Londres), al Bòlit de Girona, a ACVIC, a la Galeria José de la Fuente (Santander), al Festival Internacional de Poesia de Sant Cugat, a la Festa de la Poesia de Sitges o el Festival Poesia i +, entre d’altres, i col·labora regularment a La Llança.

Ha rebut reconeixements com les Ajudes a la Creació Literària del Departament de Cultura, la Beca d’Art Jove o la Beca Ciutat de Vic, i ha estat una de les artistes seleccionades dins del programa Barcelona Producció-La Capella 2017. A l’octubre de 2018 va ser l’escriptora resident a l’Alan Cheuse International Writers Center de la Universitat George Mason (Virgínia) i recentment ha estat seleccionada per participar durant la tardor de 2019 al programa Writers Art Omi-Ledig House (Nova York).

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: