ISLA DE PERROS, DE WES ANDERSON

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


La veu de Bryan Cranston és Chief.

La veu d’Edward Norton és Rex.

La veu de Liev Schreiber és Spots.

La veu de Bill Murray és Boss.

La veu d’Scarlett Johansson és Nutmeg.

 

Atari Kobayashi és un nen de dotze anys que quan el corrupte alcalde de Megasaki, la ciutat on viu, ordena que totes les mascotes canines han de ser obligatòriament desterrades a l’Illa Basura, decideix anar-hi per retrobar el seu gos. Aquesta illa és el lloc on s’acumulen totes les escombraries que produeixen els humans. Als gossos se’ls acusa de ser els responsable de portar totes les malalties imaginables, però en realitat, aquesta no és més una ridícula excusa que busca l’alcalde qui creu que la millor manera de que res canviï i el perjudiqui és buscar-se enemics imaginaris.

Atari travessarà el riu que el separa de l’illa emprenent una recerca en solitari d’Spots, el seu gos. Una vegada allí i amb l’ajuda d’altres gossos, començarà una odissea èpica que decidirà el futur de la Prefectura.  

Isla de perros és la segona incursió en l’animació -la primera va ser Fantastic Mr . Fox– del director Wes Anderson, cineasta d’un estil i univers creatiu molt particular al que aquest film no és, per descomptat, gens aliè.

Com es deia a la sinopsi, l’extermini caní solament és una excusa per un polític que està convençut de que la millor manera de que res canviï és inventar-se caps de turc per distreure l’atenció. I és per això que encara que la pel.lícula sigui d’animació, el transfons de la història és ben real i defensa els valors de la democràcia i la solidaritat per rebutjar la injustícia de la submissió i buscar la llum en una societat que està a punt de sucumbir a les tenebres del poder corromput. Com es veu, el tema és universal i actual.

I encara que els protagonistes siguin els gossos -mentre que la política corrupta en el film és cosa de les persones- aquests gossos son tan anímicament humans que son un molt bon reflex de nosaltres mateixos.

Val a dir que a més, el físic dels animals està treballadíssim i els seus ulls parpellegen i s’humitegen més que els de molts actors humans. Aquí cada arqueig de cella hi compta, per molt canina que sigui.

Wes Anderson beu clarament en aquesta cinta de les tradicions musicals, visuals i narratives japoneses i, fins i tot els humans que hi apareixen s’expressen en japonès -els gossos, en canvi, en anglès-. Els cinèfils probablement hi trobaran ecos de, per exemple, la clàssica Els set samurais en la configuració del grup de gossos que ajudarà al noi.

No cal dir doncs que Isla de perros és una vistosa pel.lícula de dibuixos animats (en estil stop motion) en la que la bona banda sonora d’Alexandre Desplat realça encara més l’atractiu de les imatges.

Cada pla està dissenyat amb gran detall, cuidant una composició de gran equilibri. res de desbordaments barrocs. A més, té un altre valor afegit: les conegudes veus d’actrius i actors, aquests sí, ben reals: Bryan Cranston, Bill Murray, Greta Gerwig, Edward Norton o Scarlett Johansson, entre d’altres. La feina que fa Cranston, per exemple, és notable amb la seva capacitat expressiva per transmetre estats d’ànim.

Una recomanació doncs als qui vulguin anar a veure la pel.lícula: vagin a una sala que projecti la versió original sense doblar perquè és molt important el valor de la veu i dels idiomes en aquest curiós film.

 

 

Wes Anderson passa per ser un cineasta humanista. Per això hi ha qui diu que amb Isla de perros ha esdevingut “el millor amic de l’home”.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: