JAMAICA KINCAID. EL MEU GERMÀ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

L’escriptora caribenya Jamaica Kincaid (nom sota el que s’amaga el d’Elaine Cynthia Potter Richardson) va escriure una trilogia familiar que va començar amb Autobiografia de la meva mare i va tancar amb el retrat del seu pare, Mr. Potter. Ara ens ha arribat traduït al català per Editorial Les Hores el segon lliurament, El meu germà. L’original en anglès es va publicar el 1997 i va ser finalista del National Book Award d’aquell any.

En el llibre, Kincaid explica que va rebre la notícia de que Devon, el seu germà petit de trenta-tres anys, estava malalt de sida, per la qual cosa va viatjar a l’illa caribenya d’Antigua per cuidar d’ell durant els seus últims mesos abans de morir. La mala notícia li havia arribat per part d’una amistat de la família perquè Jamaica i la seva mare feia temps que no es parlaven. Fins a aquell moment ella ni tan sols sabia que el seu germà era homosexual.

Des del seu naixement, Devon havia sigut una font de problemes per la família: sent un adolescent s’havia vist involucrat en un assassinat, després s’havia unit a una secta i també havia sigut drogoaddicte.

L’autora ens expressa quins són els seus sentiments cap a Devon, sobre el que sent pel seu germà que no és amor sinó “un sentiment molt punyent” que no sap definir. Sense arribar a amor, l’estima, cosa que la sorprèn perquè no el coneix gaire doncs per ella els germans són més bé els fills de la seva mare, més que els seus germans, ells són fills de diferent pare.

Viatja des dels Estats Units on viu ara fins a Antigua per veure’l i se’n porta un medicament, AZT, pel que s’ha d’endeutat per comprar-lo, doncs és car i a l’illa caribenya no es pot trobar. Per aquest motiu i d’altres, l’autora és crítica amb el seu país de naixement i tampoc no li agrada que la seva família parli creole en lloc d’un anglès correcte.

Tornar amb la seva família de la que se sent tan allunyada i poc identificada (mare inclosa, especialment, una dona que es va anar amargant amb el pas del temps) fa que es despertin records que ens permetran conèixer detalls de la seva infantesa. La situació afavoreix que l’escriptora faci reflexions sobre la família, molt especialment sobre la seva mare amb la que ha tingut diverses desavinences, i també reflexiona sobre sí mateixa, els seus sentiments, la mort, i deixa en evidència la precarietat de les seves relacions familiars.

També coneixerem l’evolució del germà malalt que es trobava en un estat greu i que es va recuperant gràcies al medicament que ella li va portar i a les indicacions del doctor Ramsey que ha conegut allí, fins al punt que Devon pot sortir de l’hospital, encara que, en veure’s recuperat, es confia i torna a caure en els mateixos errors: relacions sexuals sense protecció, excés d’alcohol… fins que recau.

Més enllà del relat familiar, El meu germà plasma la realitat d’una societat atemorida per la malaltia i que, víctima del desconeixement i dels prejudicis, allunya els malalts sense donar-los ninguna opció per ser tractats i que puguin tenir una vida mínimament digna.

Es sorprenent la prosa que Jamaica Kincaid (que es va fer escriptora per desesperació, segons afirma en el llibre) utilitza per narrar, perquè és alhora tan senzilla com notable. Tan senzilla i pròxima com si en lloc d’escriure una obra literària estigués escrivint una carta a un amic o unes reflexions per ella mateixa.

Novel·la realista i autobiogràfica, ens regala una narració sincera i crítica sense complexes i sense caure en sensibleries, molt humana; una història que furga en la incomunicació de les relacions familiars i en els sentiments davant la mort. A vegades cal escapar de l’entorn més pròxim (fins i tot familiar, i de la pròpia mare si s’escau) per poder ser un mateix.

 

Jamaica Kincaid va néixer a Antigua, una petita illa de les Barbados, colònia anglesa fins al 1967 i amb estatus de nació des de 1981. Allí va viure amb la seva mare i el seu padrastre.

Es va formar sota el sistema educatiu anglès fins que el 1965 va ser enviada a Nova York a una família d’acollida per treballar com au pair. Després d’un temps va deixar la família per la que treballava i va començar a estudiar fotografia i a escriure articles periodístics. El 1973 es va canviar de nom perquè la seva família desaprovava la seva feina com escriptora.

Actualment viu a Vermont i és professora de la Universitat de Harvard.

El seu nom ha sonat més d’una vegada com possible candidata al Nobel de Literatura.

Entre les novel·les que ha publicat destaquen Annie John (1986), Lucy (1990), Autobiografia de la meva mare (1994)  -aquestes dues traduïdes al català per Editorial Les Hores- i Mr. Potter (2002).

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: