JAN BRUEGHEL EL VELL. EL VIATGE DE LA VIDA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Jan Brueghel ‘El Viejo’ y los secretos ‘ocultos’ en su obra

Jan Brueghel “el Vell”. El viatge de la vida.

La familia de Jan Brueghel 'El Viejo'

Jan Brueghel i la seva família.

Una mujer, bailando con dos hombres, deja su bolsa del dinero al descubierto

Dona ballant amb homes.

Un mendigo, al frente de los caballos pidiendo limosna con el sombrero

Representació d’un captaire.

El 'viaje de la vida' acaba en la iglesia al final del camino

El viatge de la vida acaba a l’església al final del camí.

 

Jan Brueghel el Vell és un dels més importants pintors flamencs del segle XVI i començament del XVII.

Aquest artista de Brussel·les pertanyia a una àmplia família i saga de pintors: el seu pare era Pieter Brueghel, també dit el Vell, i Jan va ser el pare de Jan Brueghel el Jove. A més era germà de Pieter el Jove i avi d’Abraham.

A part de les relacions artístiques familiars, també va estar molt vinculat amb Rubens amb qui tenia una bona amistat i van arribar a col·laborar professionalment: Jan pintava el paisatge i Rubens hi posava les figures.

Jan Brueghel el Vell va viatjar a Itàlia on va viure un temps, primer a Nàpols i després a Roma. Aquí va treballar per diversos cardenals, entre ells, el famós Federico Borromeo.

I precisament va ser amb aquest cardenal que Brueghel va deixar Roma per instal·lar-se a Milà on va viure a la pròpia casa de Borromeo.

Després d’uns anys, va tornar al seu país, a Anvers, on ja va residir la resta de la seva vida tret de dues curtes estades a Praga i a la república holandesa.

Mentre va viure a Itàlia, Jan es va dedicar principalment a la representació de paisatges i de pintures de tema històric, incloent-hi narracions bíbliques i escenes que extreia de la història antiga i la mitologia. Quan va tornar a Anvers, va continuar amb la representació d’aquests temes però també els va ampliar per representar pintures de flors i al·legories.

L’estil de Jan Brueghel el Vell és realment atractiu, és d’aquells que crida fàcilment l’atenció: representacions acolorides de manera brillant, escenes amb frondosos boscos, algunes vegades gairebé idil·lics (era un mestre del paisatge) on sovint trobem temes mitològics.

Comentem el quadre titulat El viatge de la vida, una obra que mostra un paisatge fluvial amb figures ballant, conversant i fent negocis en una evocació de la vida al camp. La pintura, com és habitual en moltes creacions de l’escola flamenca del segle XVII, inclou una varietat de subtils idees que comprenen creences polítiques, religioses i personals.

Brueghel va idear el quadre en una època d’estabilitat política gràcies a la treva entre les províncies protestants del nord d’Holanda i els territoris catòlics del sud controlats per Espanya. I va tenir l’ocurrència d’incloure un autoretrat amb la seva esposa i família a la part inferior dreta: ell és la figura vestida de negre que està més a l’esquerra. La resta de figures es reconeixen gràcies a un quadre pintat un mesos abans per Rubens en la que apareixen Catharina, segona esposa de Jan, i els dos fills del matrimoni, Pieter i Elisabeth.

Que l’artista es representi vestit de negre no és perquè sí. Brueghel no volia mostrar-se com un pintor, sinó que volia aparèixer com un cavaller ric. La decisió entra dins de la creixent tendència de l’època quan als pintors van començar a presentar-se com figures intel·lectuals per elevar l’estatus, allunyant-se de la imatge de simples artesans.

L’atenció de l’artista pels detalls queda plasmada en la representació miniaturista de plantes, arbres, i fulles. Però aquesta composició tampoc és casual: mostra com la contrareforma catòlica va canviar la cosmovisió de Jan Brueghel creient que el món natural era el reflex de deu i que la representació tan delicada de la natura era un pas més per apreciar tots els elements de la creació.

Una advertència contra l’excés -condemnat per l’Església- la deixa plasmada en l’escena en la que una dona està ballant deixant a la vista una bossa plena de diners. Alguns homes se n’han adonat i s’acosten per ballar, suggerint el vell preverbi britànic que diu: “un ximple i els seus diners aviat se separen”.

La pintura també mostra un pescador amb barret blau presentant la seva captura a un grup de clients. Els pescadors es vinculaven popularment a les paraules de Jesús als apòstols segons consta a l’evangeli de Sant Mateu on els demanava que fossin pescadors d’homes per l’Església.

Els peixos morts en primer pla, juxtaposats als que estan vius dins de l’aigua, simbolitzen la transitorietat i la fragilitat de l’existència, recordant a l’espectador la importància de portar una vida adequada a la moral. També té un transfons religiós el captaire que demana almoina amb el barret a la mà davant d’un carruatge tirat per cavalls mentre la gent no li presta atenció descuidant el deure cristià.

Una metàfora de El viatge de la vida és el camí sinuós que condueix fins l’església, una composició comuna a l’obra de Brueghel.

Aquí veiem a Jan Brueghel el Vell amb la seva família. Per cert, el retrat el va fer el seu amic Rubens.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: