JARDINS DE LA TORRE GIRONA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Estany i mirador del jardí de la Torre Girona.

Arbre ampolla de troc gruixut.

Cap Olmeca.

L’estany des d’un altre angle.

Passeig dels tarongers.

Ànecs.

Una altra vista de l’estany.

 

A Barcelona, al carrer Jordi Girona cantonada amb el carrer John Maynard Keynes, és a dir, rere del recinte del Palau de Pedralbes, ens trobem amb uns interessants jardins, són els de la Torre Girona.

Fem una mica d’història: la família Girona pertanyia a una oligarquia burgesa d’ascendència rural que va passar pel comerç i la indústria. Quan van ser suficientment poderosos i influents en l’aspecte econòmic, van arribar a formar part de l’aristocràcia i van diversificar negocis, i el financer no en va ser una excepció.

Al començament del segle XIX van comprar terrenys a Les Corts, en un dels quals van construir la Torre Girona -era l’any 1860-  que va ser la seva finca d’estiueig. Era l’època en la que Manuel Girona Agrafel no solament va continuar l’activitat bancària de la família sinó que arribaria essent alcalde de Barcelona i ocuparia d’altres càrrecs polítics.

Tornant a la torre, està composta per una casa d’estil neoclàssic i uns jardins romàntics que són un reflex dels que es feien a Europa en aquells temps. Fins i tot es va construir un embarcador per l’estany i un mirador. Als inicis del segle XX, el fill, Manuel Girona Vidal, va ampliar el conjunt amb un hivernacle i una caseta de camp i als anys quaranta es va afegir una capella annexa a l’edifici principal, però amb el pas del temps el recinte va anar canviant d’usos fins al punt de què avui és la seu del rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i a la capella es troba el Barcelona Supercomputing Centre on hi ha instal·lat el superordinador Mare Nostrum, fets inimaginables quan els Girona es van construir la finca.

En quant al jardí, que és el que més ens interessa en l’article d’avui, és el campus nord de l’UPC i presenta una vegetació molt atractiva i peculiar perquè és una barreja d’elements autòctons mediterranis de caràcter forestal o agrícola (alzines, llentiscles, marfulls, pins, oliveres, etc.) amb plantes pròpies dels jardins clàssics (fotínies, troanes, til·lers, pitòspors, etc.). En aquest últim grup d’espècies, en destaca una antiga doble alineació de tarongers de Loussiana, els quals estan totalment barrejats amb la vegetació forestal.

I addicionalment a aquestes particularitats que fan les delícies dels entesos i agraden als no entesos, ens trobem amb la casa rehabilitada del banquer. No cal dir que ara és l’UPC qui ocupa aquella superfície, els jardins han esdevingut públics i criden l’atenció dels visitants per l’estany que es troba al seu centre i el mirador de planta poligonal amb coberta piramidal de pissarra amb el que ens trobem.

Tractant-se d’uns jardins de l’UPC, es pretén recuperar la biodiversitat aplicant mesures de conservació i millora dels elements naturals i la fauna i la flora. Així, s’han introduït algunes espècies d’ànecs com el morell caproig, el morell de plomall, l’ànec canyella, l’ànec blanc, el xibec, i també han arribat oques comunes.

Tornant a la vegetació, hi ha tres arbres catalogats, un pi blanc, un pi pinyer i un arbre ampolla, així com d’altres interessants com una xiprer arrar, un conjunt destacable de l’espècie taronger de Louisiana -al que ens referíem abans-, alguns llentiscles i aladerns de port arbori, i altres arbres de gran mida.

D’aquí l’interès per als arboricultors, però també per aquells que no ho siguin, doncs a més és un espai molt agradable, un lloc amb encant.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: