JARDINS DE LARIBAL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Glorieta de xiprers.

Petit estany i escultura.

Estival, per Jaume Otero.

Les escales del Generalife.

Cascada.

Pèrgola.

Zona de sol i ombres.

 

A Barcelona, al número 2 del Passeig de Santa Madrona ens trobem amb l’entrada a una de les perles del parc de Montjuïc, els Jardins de Laribal.

Aquests jardins contenen el primer roserar públic que es va crear a Barcelona, i és un espai a diversos nivells que té molts detalls que cal anar descobrint i gaudint.

El 1917 van començar les obres d’urbanització del vessant nord de la muntanya, feina de la que es va encarregar l’enginyer Marià Rubió i Bellver, mentre que el projecte d’enjardinament va anar a càrrec del paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier amb la col·laboració de Nicolau Rubió i Tudurí -qui en aquella època era el director de Parcs i Jardins de Barcelona-. Es va realitzar un conjunt d’estil noucentista amb influències neoàrabs.

Les obres van durar fins al 1924 i el jardí, a través d’una sèrie de terrasses, pèrgoles, glorietes i fonts -com la del Gat- desembocava pràcticament al Teatre Grec. Va ser un magnífic treball de Forestier per unificar els més de trenta metres de desnivell. A més, era tot un homenatge al jardí mediterrani de perfums amb flors de tarongina, rosers, gessamins i gardènies.

Té espais singulars com les escales del Generalife que connecten aquests jardins i els del Teatre Grec amb la Fundació Joan Miró i el Jardí de les Escultures. També trobem l’abans mencionada Font del Gat amb sortidor en forma de cap de gat, obra de l’escultor Josep Antoni Homs. Al costat d’aquesta font, l’antic propietari dels terrenys, Josep Laribal, va construir una vila d’estil neoàrab realitzada per Josep Puig i Cadafalch que més recentment es va reconvertir en restaurant que en l’actualitat es troba tancat.

En l’àmbit del parc trobem també diverses escultures que atorguen al conjunt un toc encara més artístic: Estival, de Jaume Otero (1929), Repòs, (1925) i La jove de la trena (1928), les dues de Josep Viladomat, entre d’altres.

En quant a la vegetació, és principalment mediterrània i no cal dir que molt variada: pins, llorers, tarongers amargs, xiprers, acàcies, geranis, lavanda, romaní, eucaliptus, plataners…

Com dèiem abans, l’antic propietari era Josep Laribal Lastortras, qui és doncs qui dona nom als jardins. Era periodista, advocat i polític, i va ser director del diari republicà El Diluvio. Laribal va morir el 1904 i quatre anys després la seva família va vendre els terrenys a l’Ajuntament de Barcelona. Nou anys més tard van començar les obres dels jardins que el recorden.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: