JARDINS DE VIL·LA AMELIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

L’estany de la Vil·la Amèlia.

Una de les espectaculars palmeres dels jardins.

Disposa de zona de jocs infantils.

Els arbres donen sensació de frondositat.

El parc té diversos camins tots ben cuidats.

De l’estany emergeix la nimfa Dríade, protectora dels boscos.

Els bancs i la tranquil·litat del lloc conviden a la lectura relaxada.

Disposa de bar per poder beure o menjar alguna cosa.

Vista general de l’estany.

 

Al carrer de Santa Amèlia del districte de Sarrià ens trobem amb uns agradables jardins coneguts com Vil·la Amèlia.

Son uns jardins de concepció tradicional, d’estil afrancesat, i que destaquen per la presència d’enormes arbres d’espècies molt variades.

Els Jardins de la Vil·la Amèlia tenen origen en el sumptuós jardí que Ignasi Girona i Agrafel (fundador del primer banc privat espanyol, el Banc de Barcelona, co-fundador del Banc Hispano Colonial i primer president de la Cambra de Comerç) va fer construir en una finca de la seva propietat a Sarrià. El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova. Durant molts anys la família Girona va utilitzar la Quinta Amèlia com a lloc d’estiueig.

Això va ser al segle XIX, perquè al XX, concretament l’any 1930,vint-i-cinc anys després de la mort d’aquest empresari, l’Ajuntament va destinar els terrenys a parc públic, i el 1969 van ser definitivament expropiats a canvi d’edificar-ne una part, cosa que va comportar l’enderrocament de l’antiga residència d’estiu dels Girona.

L’adequació de l’espai va ser un treball delicat, en el que es va respectar el caràcter romàntic que tenia el jardí original. Un exemple és la glorieta dels xiprers, situada damunt d’un turonet de pedres on antigament hi havia una cascada.

Els jardins disposen d’un estany circular, situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals retallades de manera que formen dibuixos sobre la gespa. Dins l’aigua veiem plantes aquàtiques i en una illeta que emergeix al mig de l’estany, destaca l’esvelta figura de Dríade, una nimfa protectora dels boscos. És la figura de bronze d’una adolescent nua, considerada una de les millors escultures de Ricard Sala, a més d’escultor, catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

No és l’unica escultura que hi trobarem perquè no gaire lluny, en un racó dels jardins hi ha un jove efeb que toca la flauta. És L’Encantador de serps, un bronze del belga Jules Anthone.

Un element important de Vil·la Amèlia és la vegetació que destaca per la gran quantitat d’arbres centenaris que s’hi conserven, com palmeres, plàtans o pins. Així, podem citar til·lers, cedres, xiprers, magnòlies, alzines i molts arbres com el xicranda o la tipuana, estranys noms que segurament no ens sonen perquè són poc freqüents a Barcelona, però en canvi, entre els que sí són freqüents, aquí els reis indiscutibles són un plàtan de gairebé noranta anys i que no s’ha podat mai, un eucaliptus plantat a finals del segle XIX i un conjunt de grans palmeres de Canàries disposades en doble alineació que van ser plantades a finals del segle XIX. Tots aquests exemplars centenaris formen part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona, no son qualsevol cosa.

Aquest vídeo ens ajuda a donar un cop d’ull a aquests jardins:

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: