JARDINS JOAN BROSSA

– O – O – O – O – O- O – O – O – O –

Jardins de Joan Brossa a Montjuïc.

Charles Chaplin hi és present.

Un dels molts espais d’esbarjo.

Els coixins musicals.

Estàtua de Carmen Amaya.

El Jardins tenen més d’un nivell i són de fàcil accès.

Aquí es pot gaudir d’ombra durant el dia i de llum artificial a la nit.

Charlie Rivel també ens fa companyia.

 

Uns dels molts jardins que trobem a la muntanya de Montjuïc són els dedicats a Joan Brossa. El més curiós és la seva ubicació doncs ocupen una bona part dels terrenys que durant 32 anys van ser l’antic Parc d’Atraccions, parc que per cert, va ser creat per un empresari veneçolà: José Antonio Borges Villegas. I encara més enrere en el temps, entre els anys 1930 i 1936, a la part superior d’aquests terrenys ja havia existit un altre parc d’atraccions: el Maricel.

Abans de la construcció del Parc d’Atraccions de Montjuïc, entre els anys 1898 i 1965, aquesta zona de la muntanya va tenir un ús ben diferent, gairebé oposat: militar. S’hi trobava ubicat el destacament de la bateria Álvarez Castro de defensa de la costa, que va ser construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba, o sigui que venia de lluny.

L’any 1964 l’Ajuntament de Barcelona va demanar els terrenys a l’exèrcit, i el 1965 es va procedir a l’enderrocament de les instal·lacions militars. La creació del parc d’atraccions també va comportar l’enderrocament de les barraques que s’havien anat construint, tot i les instal·lacions militars, després de la Guerra Civil espanyola. Queia així una imatge bastant comú de la postguerra en aquella zona.

El Parc d’Atraccions de Montjuïc es va inaugurar l’any 1966 i va tenir el seu moment de màxima esplendor durant la dècada de 1980, amb més de trenta atraccions i un amfiteatre a l’aire lliure on cada estiu s’hi celebraven concerts amb cantants i grups molt famosos de l’època. La festa final de la popular “cançó de l’estiu” s’acostumava a celebrar aquí al setembre.

A finals de la dècada següent, el parc va iniciar el seu declivi i, a més, va finalitzar la concessió municipal d’ús dels terrenys. Les propostes per una nova concessió no van prosperar i l’any 1998 el Parc d’Atraccions va tancar les portes.

L’any 2000, l’Ajuntament de Barcelona va decidir construir-hi els actuals jardins públics, cosa que va permetre reordenar i renovar una bona part de la zona alta de la muntanya de Montjuïc.

I en aquesta línia, els Jardins de Joan Brossa són un excel·lent exemple de la recuperació paisatgística i ambiental d’un espai a través de la consolidació del paisatge vegetal ja existent i la potenciació d’un aspecte natural per millorar-lo.

A mig camí entre un parc forestal i un jardí de ciutat, aquests jardins agafen característiques de tots dos, especialment les pròpies d’un bosc. L’aspecte de natura espontània dels jardins és més accentuat a la part inferior, on aquestes característiques es reforcen pel predomini de la vegetació. Hi ha una passera elevada de fusta que ens permet contemplar-la com si estiguéssim dalt d’un balcó.

El caràcter lúdic, infantil i d’esbarjo de l’antic parc d’atraccions segueix present en aquests jardins, son elements que s’han volgut preservar en el seu record. Així, hi ha tres àrees de joc per totes les edats, algunes de molt originals.

La diversió en equip està representada per un joc de sorra i aigua que recorda els enginys dels miners de La febre de l’or. Està al costat de l’accés que comunica amb els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, i calen uns quants nens i nenes per jugar-hi: uns, bombejant l’aigua, i uns altres, portant la sorra cap a unes safates on es barregen els dos elements.

La música també és un aspecte lúdic molt important. En el camí que travessa el parc hi ha “coixins musicals” que emeten sons quan es trepitgen, i en una de les àrees de joc per als nens i nenes més petits hi ha dues estructures de fusta: una espècie d’orgue i un balancí-teclat, que permeten experimentar amb el so.

Com que hi ha elements per tots els gustos, també trobem una zona amb tirolines i jocs de trepa.

En aquest espai verd l’art està representat per la poesia i l’escultura. Seguint la tradició de dedicar els jardins de Montjuïc a poetes catalans, -costum que ve de finals dels anys 70 amb els jardins de Joan Maragall, Mossèn Cinto Verdaguer i Mossèn Costa i Llobera- el nom d’aquests jardins és un homenatge al poeta Joan Brossa

Quant a les escultures, se n’han conservat quatre de l’antic parc d’atraccions: El pallasso, de Joaquim Ros i Sabaté (1972), que reprodueix la figura de Charlie Rivel enlairant la seva famosa cadira; A Carmen Amaya, de Josep Cañas (1966), en homenatge a aquesta balladora de flamenc barcelonina; Charlot, de Núria Tortras (1972), amb Charles Chaplin enfilat dalt d’una bola del món, i A Joaquim Blume, de Nicolau Ortiz (1966), on un gimnasta fa exercicis d’anelles amb els anells olímpics de fons.

Aquests Jardins Joan Brossa son un lloc interessant i possiblement també nostàlgic per aquells que van poder venir a passar-s’ho bé a les antigues atraccions. Un lloc doncs amb doble encant.

El vídeo ens ofereix més imatges d’aquest Jardí:

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: