JAVIER CERCAS. TERRA ALTA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Un terrible crim sacseja la tranquil.la comarca de la Terra Alta: els propietaris de la seva empresa més important, Gràfiques Adell, apareixen assassinats després d’haver sigut sotmesos a tortura. S’encarrega del cas Melchor Marin, un jove policia i voraç lector arribat des de Barcelona quatre anys enrere amb un fosc passat que l’ha convertit en una llegenda al cos, passat que creu haver enterrat sota la seva actual vida com marit de la bibliotecària del poble i pare d’una nena de nom Cosette, com la filla de Jean Valjean, el protagonista de la seva novel.la favorita: Els miserables. 

Heus aquí un Javier Cercas diferent. Aquells que han seguit la seva obra des de Soldados de Salamina (2001) fins a El monarca de las sombras (2017) es poden sentir sorpresos per Terra Alta.

El títol de la novel.la fa referència a la comarca de Tarragona coneguda com “la Catalunya pobra”, just el lloc on va acabar la seva anterior novel.la. I dèiem que és un Cercas diferent perquè la veu narrativa no és autobiogràfica i l’estil és més lleuger.

Té un començament potent que ens avisa de que estem davant d’un relat policial amb els seus components essencials: el policia, en aquest cas el mosso d’esquadra Melchor Marín, i el cas: l’esmentat salvatge assassinat dels poderosos Adell i la seva serventa. Aquí comencen les preguntes: qui és Marín i qui és el criminal? La resposta la tenim en dues narratives de diferent velocitat: una més ràpida que ens diu que el policia era un jove expresidiari d’antecedents tortuosos que, redimit dins dels mossos, va realitzar l’heroïcitat d’abatre els quatre jihadistes de Cambrils, i una altra, pausada, mesurada, que va desvetllant l’enigma d’una matança inexplicablement cruel.

De l’obra cal elogiar el dibuix psicològic del protagonista i l’encaix del mecanisme de la investigació policial. Sens dubte, el que funcioni com novel.la negra, farà que l’escriptor extremeny ampliï el seu públic, però no per això Cercas deixa de costat alguns dels seus elements literaris característics que van des de girs estilístics fins al maneig d’un subtext que marca la conducta del policia com és Els misarables, l’obra de Victor Hugo. Marin ha llegit vàries vegades la novel.la i s’ha vist reflectit en el seu protagonista Jean Valjean i també en Javert, el policia justicier, fins a creure que el llibre podia parlar d’ell. Empès per temes morals i ferit, Melchor recorda altres herois de les novel.les de Cercas que eren capaços de trencar les normes o trair-se a sí mateixos per tal d’assolir la seva idea de justícia.

Terra Alta combina un fons històric on les ferides de la guerra continuen, encara que amagades, amb detalls de l’actualitat, com els atemptats jihadistes i la crisi independentista, encara que sense integrar el Procés en la trama.

La novel.la és una reflexió sobre el valor de la llei, la possibilitat de la justícia i la legitimitat de la venjança, però sobre tot se centra en la particular història d’un home que lluita per tenir un lloc en el món.

Terra Alta no és la millor novel.la de Javier Cercas, però la manera com l’escriptor manega sentiments i emocions, la converteixen en una narració eficaç.

En aquest vídeo, Cercas ens dóna alguns detalls curiosos sobre com va construir l’obra:

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: