JEAN-BAPTISTE LULLY. XACONA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Avui parlem d’un compositor, instrumentista i ballarí italià de naixement, Jean-Baptiste Lully (Florència 1632 – París 1687). Aquest és el nom que ell va adoptar a França i amb el que ha passat a la història. Però quan havia nascut es deia Giovanni Battista Lulli.

Es va afrancesar perquè va estar molt lligat al país i a la figura i regnat de Lluís XIV. A més, va ser un dels iniciadors de l’òpera a França i va ser el creador de la tragèdia lírica, forma que dona l’estil estètic al ballet francès.

Es va educar amb un monjo franciscà que va ser qui li va donar les primeres lliçons de música. Amb tretze anys ja feia evident el seu do per la música i va aprendre a tocar el violí. Després es va revelar com un excel.lent ballarí i va entrar a formar part de la Grande Bande des Violons du Roi que comptava amb vint-i-quatre violins.

Amb vint anys va entrar al servei de Lluís XIV com ballarí de ballet i violinista. Després, dirigiria una de les orquestres reials i acabaria sent nomenat director musical de la família reial. En aquell moment -tenia trenta anys- sobresortia com violinista, compositor i director. No li va costar obtenir la direcció d’una nova orquestra, La Bande des Petits Violons.

Esdevindria el primer compositor de la cort i les seves àries i ballets el van acabar de consagrar. Va ser recolzat per Lluís XIV i arribaria a ser compositor de cambra i finalment Superintendent de la Música de Sa Majestat.

A partir de 1664 (tenia trenta-dos anys) va començar a treballar regularment amb Molière amb qui va crear un nou gènere, la comèdia ballet, combinant aquesta activitat amb la que ja tenia al ballet cortesà.

Va compondre ballets com Alcidiana per la cort, que algunes vegades ell mateix interpretava davant el rei, i en col.laboració amb Molière va compondre una sèrie de ballets còmics com Les facheux. Com hem dit al començament, també va fer òperes que denominava tragèdies líriques que estaven basades en les tragèdies clàssiques dels seus contemporanis, els dramaturgs Corneille i Racine.

El que podem escoltar al vídeo és la xacona de L’amour medicin (l’amor sanador), comèdia de l’any 1665 escrita per Molière a la que Lully va posar la part musical.

Està interpretada per Le Concert des Nations, dirigit per Jordi Savall i compta amb Manfredo Kraemer com primer violó.

 

Així era Jean-Baptiste Lully, un home que va fer fortuna a França gràcies a les seves qualitats musicals i interpretatives, i també -tot s’ha de dir- perquè es va saber moure hàbilment a la cort de Lluís XIV.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: