JEAN-PHILIPPE CHARBONNIER

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Els Tuareg. 1951.

El darrere de Notre Dame. 1981.

El doctor Albert Schweitzer i el seu pelicà. Gabon, 1951.

Ganyotes. Alaska 1955.

L’ona. Il de Sein, 1956.

Smoking al Congo. 1951.

Juliette Greco i Miles Davis. Paris, 1949.

La nena del gat. Rubaix, 1959.

La màquina cosir. Kuwait 1955.

 

Les obres del fotògraf parisenc Jean-Philippe Charbonnier (1921 – 2004) caracteritzen l’impuls humanista de la fotografia del període posterior a la segona guerra mundial a França.

Els seus estudis no anaven en direcció a l’àmbit artístic però quan tenia divuit anys el seu pare li va regalar una càmera i aquest fet, potser en aparença intranscendent, va fer que Jean-Philippe deixés els estudis per anar a treballar a la casa de retrats d’estrelles de cine de Sam Lévin. Allí es començaria a instruir de debò.

Després vindria la segona guerra mundial que va fer que s’exiliés a Suïssa durant dos anys; allí va estar sota les ordres de Jean Manevy qui li va ensenyar tipografia i periodisme.

A finals dels anys quaranta es va convertir en el principal tipògraf de Liberation i després del France Dimanche. Va escriure per al Point de Vue on el 1949 apareixien per primera vegada fotografies seves.

El 1950 va ser nomenat reporter de la revista Réalités, especialitzada en històries de la vida quotidiana, cosa que li va permetre viatjar per tot el món. Així, el 1951 fotografiava tuaregs al nord d’Africa, el 1954 nens sabaters al Brasil, el 1955 va visitar la Xina i més tard Mongòlia on va ser el primer fotògraf occidental amb llicencia per treballar. També va estar a Moscou durant la guerra freda i a Kuwait on va fer una de les seves fotos més famoses: una dona amb vel portant una màquina de cosir al cap. Aquesta imatge li va valer un premi al World Press Photo.

Charbonnier va ser inclòs a l’exposició Fotografia humanista, 1945-1968 a la Biblioteca Nacional de França. Aquest moviment de post guerra va ajudar a construir una identitat nacional francesa i sobre tot una una iconografia, tant dels seus llocs més pintorescs com dels seus clixés socials, però denunciant la realitat de l’època: la pobresa, el creixement de la classe obrera, els trasllats a les ciutats, la manca d’habitatges o la guerra freda.

Des dels anys seixanta amb la televisió començant a reemplaçar les revistes en paper, es va dedicar cada vegada més a la fotografia comercial treballant per grans empreses com Carrefour i Renault. També va col.laborar com freelance per al Ministeri de Treball francès i l’Organització Mundial de la Salut així com per la industria de la moda fotografiant la roba i les models de Pierre Cardin.

Les seves fotografies tenen una mirada atrevida i sensible cap al món que l’envolta, capturant l’expressió profunda de la vida, sigui a qualsevol cantonada d’un carrer, o a l’habitació d’una casa particular o en un viatge: són imatges que combinen elements còmics, tràgics i inusuals. Les fotografies són un document històric que ens mostren la transformació de la societat francesa posterior a la guerra.

També va ensenyar fotografia: a l’Ecole Supérieure des Arts Graphiques de Paris i a Anglaterra.

El 1996 va rebre el Grand Prix de la Photographie de la Ville de Paris.

 

Jean-Philippe Charbonnier, fotògraf emmarcat en el moviment humanista.

 

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: