JESSICA ANDREWS. AGUA SALADA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Criada en un barri treballador de Sunderland, Lucy ha descobert que la vida a Londres no és allò que esperava. Fins i tot amb un flamant títol universitari que ha obtingut, els dies transcorren en una successió de llargues jornades de treball per poder arribar a final de mes, de festes i de ressaques. Després de la mort del seu avi i el viatge junt amb la seva mare a Irlanda pel funeral, decideix abandonar una ciutat i uns companys entre els que sempre s’ha sentit com una estranya, així que passa una temporada a la vella casa familiar de la costa irlandesa, un lloc salvatge fuetejat pel mar gelat on intentarà reconstruir qui és en realitat.

“Els dos pilars de Londres són els diners i l’ambició, i a mi no em sobra ni d’una cosa ni de l’altra. Em sentia com si el manat de cables i línies telefòniques estesos per tota la ciutat fossin fils d’una xarxa de pesca plena de banquers i creatius insulsos, embolicats en el resplendor del paper moneda i les motxilles hologràfiques. Jo era una cosa petita, dèbil i indesitjable. M’escorria pels forats i queia en les profunditats del llit oceànic. Contemplava aquella gent des de la meva atalaia rere la barra. Em fixava en el color de les ungles, en l’olor dels perfums i en quantes vegades anaven al lavabo al llarg de la nit. Elles no es fixaven en mi”. Es evident que qui això diu, Lucy, la protagonista de la novel·la, necessitava un canvi. I el fa.

Al llarg de la narració anem descobrint altres coses: el seu pare alcohòlic, les dificultats que ha d’afrontar la classe obrera, una carrera universitària, els excessos de la nit londinenca i la calma d’un petit poble irlandès.

Quan Lucy viu a Londres i treballa rere la barra d’un pub, freqüenta ambients pijos, va a tendes, passeja per las places i, ja ho hem vist, se sent petita. De sobte, se’n va a una illa i es troba enmig d’enormes espais oberts (que és una metàfora de com està sentint-se) en aquell lloc perdut on connecta amb la seva ànima en una manera que no li va ser possible abans a la gran ciutat.

Les nits tenen molts i diferents significats: a Londres són excitants però ella és gairebé una espectadora, veu com els altres es diverteixen mentre ella treballa. A Irlanda, les nits es tornen més intenses, camina sota la llum de la lluna i la foscor sembla màgica.

Tot això i més explica l’escriptora Jessica Andrews a Agua salada, un llibre molt pròxim a la seva pròpia vida, les seves experiències, els seus terrors familiars i les seves sortides nocturnes. Són escenes que venen de la seva existència transformades per la ficció: són les seves emocions i sensacions que narra a través de Lucy. Algunes de les escenes són totalment reals, però d’altres han passat per un procés de reelaboració literària.

Aquesta emotiva història es narra en primera persona i a base de capítols curts en els que Andrews exhibeix una prosa tendra i lírica. La brevetat dels capítols en els que s’estructura imita la naturalesa de la memòria i s’adapta no solament a la joventut de la protagonista sinó a la manera actual de comunicar a través de les xarxes. Més que com novel·la, es podria qualificar de diàleg interior oferint-nos moments molt poètics.

Un bon debut d’Andrews perquè Agua salada és la seva primera publicació.

 

Jessica Andrews és britànica, va néixer a Sunderland.

Després de viure un any a Barcelona, s’ha instal·lat a Garraf on resideix actualment perquè li agrada el paisatge i com és la gent d’aquesta localitat de la costa catalana.

Aquí està preparant la seva segona novel·la.

El seu web és http://www.jessica-andrews.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: