JOAN RENDÉ. BALLAVEN EL BLACK BOTTOM

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

A finals de la dècada de 1920, els Masdéu viuen acomodats en la dictadura de Primo de Rivera. Són catalanistes moderats, gent d’ordre, amb un negoci de transport entre el port i les fàbriques del Poblenou. Barcelona bull d’activitat. En Joan Masdéu té el somni de ser mariner militar. Com tants joves del moment, sent l’atracció per la modernitat, pel jazz, per l’entrenament físic, pels uniformes, pels grans líders i les solucions dràstiques. També passa moltes hores amb els amics, ballant els moderns balls de moda als EUA, com el black botton, amb el gramòfon del seu pare. Té el cap ple de somnis, però no controla el seu destí. Quan esclata la guerra, s’enfronta als anarquistes.

Aquest Joan Masdéu era l’oncle matern de Joan Rendé, l’autor de la novel.la, és a dir que Rendé parla de la seva pròpia família, una família que va viure una tragèdia i en les cases on hi ha hagut alguna, d’aquesta no se’n parla, els supervivents més bé volen oblidar-la.

Segons afirma l’autor del llibre, davant la falta de constatacions, va decidir escriure una novel·la, perquè com que la seva àvia i la seva mare en parlaven d’una manera superficial, no va tenir més remei que haver d’inventar. Tots els noms que se citen són autèntics, però les peripècies dels personatges són ficció.

D’aquesta manera, ha hagut d’inventar un protagonista a partir del seu oncle Joan i sovint basant-se en fotografies familiars perquè aquestes a vegades donen més testimonis que el propi relat familiar. I de fotografies del Joan Masdéu n’hi ha moltes, per exemple, era atleta del Júpiter, un equip conegut per les seves simpaties separatistes, unes idees molt diferents de les de la família Masdéu, un grup de gent d’ordre de la petita burgesia de barri treballador. Com detalla Rendé, aquesta era una burgesia molt diferent de la burgesia de l’Eixample, gent sorruda, sense massa cultura, molt treballadora, i en ascensió. Ja tenien uns parents rics, però ells encara no ho eren.

Políticament, aquestes classes mitjanes o petitburgeses se sentien protegides per l’ordre que els proporcionava la dictadura de Primo de Rivera, i tot i ser més o menys catalanistes, passaven per alt la repressió contra la cultura catalana del general andalús i trobaven que la monarquia d’Alfons XIII, encaixava.

El jove Joan Masdéu no era una persona polititzada, treballava i s’ho passava bé amb els amics, ballant el black bottom, un ball de moda que feia competència al charleston i que venia a ser en aquella època com el reggaeton dels nostres avis. A més, l’interessava l’esport i l’atreien les desfilades militars i els uniformes llampants, marcats per una Itàlia feixista que posava la joventut com a bandera. Per això Masdéu somniava enrolar-se a la marina militar i fer carrera naval.

Un  dels temes que l’autor vol posar de manifest és l’embriaguesa de la consciència col·lectiva. El mateix protagonista, que no és algú que tingui un partit pres, quan es troba amb aquells que en principi no haurien estat els seus però que estan enduts per l’atac de consciència col·lectiva, s’hi deixa embriagar fins que s’hi sent compromès i quan se sent compromès en marxa. Això és, segons diu Joan Rendé, perquè el fet de formar part de la massa disculpa, perquè fa desaparèixer la responsabilitat individual. I a banda d’això, un altre sentiment que també travessa la novel·la és el de venjança,

Sobre tot això, Joan Rendé ha construït una història on el context és solament un fons. Tot i que s’ha passat moltes hores a l’arxiu del Jutjat Militar i als arxius de l’Audiència de Barcelona, Rendé no ha volgut fer una novel·la didàctica, perquè la història dels fets ja està feta.

Rendé té tendència en alguns llibres a allargar les històries per una manera de narrar que té peculiar, fent moltes precisions. A Ballaven el black bottom està més contingut, cosa que facilita que la història arribi al lector amb més emoció per oferir-nos una bona novel.la en la que s’explica tot un segment de la societat barcelonina que no acostuma a sortir als llibres.

 

Joan Rendé i Masdéu (Barcelona, 1943) ha tingut com activitats principals la prosa literària, el periodisme d’opinió i, durant molts anys, el guionatge de ràdio i televisió. Durant la dècada dels vuitanta va fer-se popular amb el pseudònim de Doctor Scòpius, amb què signava unes glosses de sàtira social al diari Avui, que van merèixer el premi Ciutat de Barcelona. Ha publicat els llibres Sumari d’homicida (premi Víctor Català 1977), Llibre de Figuracions (1981), La cavalleria impossible (1992), El llegat del príncep de Larsa (1993), El viatger (1994), El barber violador (Premio Nacional de la Crítica, 1997) i La pedra a la sabata (premi Mercè Rodoreda i premi de la Crítica Serra d’Or 2003).

Va participar en tota la trajectòria del col·lectiu de literatura de gènere Ofèlia Dracs, i ha treballat en el teatre i en la difusió de la cultura musical i ha sigut director de l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès.

Com es veu, té un magnífic currículum.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: