JOHANNES VERMEER. EL GEÒGRAF

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El geògraf de Johannes Vermeer.

Detall del tapís.

Primer pla del geògraf.

 

Johannes Vermeer és un dels pintors més importants de l’edat d’or neerlandesa, període que es va donar al segle XVII, al barroc.

Van ser temps d’una gran prosperitat econòmica i cultural als països baixos i la pintura no va quedar al marge d’aquest floriment.

Com que Vermeer va treballar sobre tot per encàrrec, molt més que no pas pel mercat de l’art, la seva producció va ser reduïda i no va arribar a la quarantena d’obres.

Com va passar a tants artistes, en vida va tenir un èxit relatiu i això va fer que arribés a tenir problemes econòmics doncs no era fàcil mantenir una família amb onze fills. Per això quan va morir va deixar deutes tant a ells com a la seva vídua.

Degut a aquest èxit moderat, una vegada mort, va ser oblidat durant dos segles i no va ser sinó fins molt entrat el XIX que la seva obra va començar a ser reconeguda gràcies a alguns articles periodístics.

Ara les coses son ben diferents i se’l considera un dels grans pintors dels països baixos i un mestre en el tractament de la llum en la pintura.

Un dels quadres que il.lustren les seves qualitats és l’anomenat El geògraf, títol que se li va posar quan Vermeer ja havia mort, en atenció al protagonista de la pintura. No se sap com el va batejar el seu autor, si és que el va batejar.

Es tracta d’una de les excepcions de Vermeer perquè la majoria de les seves pintures estaven protagonitzades per dones.

El quadre el va pintar entre els anys 1668 i 1669 tal com figura a la pròpia pintura.

Fins a mitjan d’aquell segle XVII, l’estudi de les estrelles (important per la geografia), era una activitat d’alt risc doncs se la considerava un atemptat contra l’ordre de déu. Però a l’època en que Vermeer va pintar el quadre, les coses estaven canviant, no només al seu país, també fora dels Països Baixos. Per exemple, Lluís XIV havia fet construir un observatori astronòmic a París, i Newton havia perfeccionat el telescopi inventat ben pocs anys abans per James Gregory. Situar els planetes era un assumpte imprescindible per la navegació i, per tant, pel comerç.

Encara més: sis anys abans de que Vermeer pintés el quadre, Joan Blaeu va publicar el llibre més interessant, car i desitjat del segle XVII, el seu Atlas Maior, la millor obra de l’escola cartogràfica holandesa. No cal dir que els Països Baixos estaven en el seu millor moment com primera potència cartogràfica mundial.

Aquest context ens ajuda a entendre millor el quadre, pel qual, Vermeer va utilitzar la mateixa habitació de casa seva que havia fet servir per altres obres.

El geògraf, vestit amb una túnica d’estil japonès que en aquell moment era molt popular entre els estudiosos, es mostra com una persona molt interessada per la investigació intel.lectual, amb una actitud activa, amb presència de mapes, cartes i un globus terraqüi, així com llibres.

Tant la riquesa del seu vestit com la qualitat del tapís que veiem sobre la taula, l’emplomat de les cristalleres o la qualitat de l’armari, ens parlen de que pertany a l’alta burgesia.

Amb un compàs a la mà dreta, mira per la finestra de la que procedeix la llum que envaeix l’habitació, com si fos la inspiració que l’il.lumina el rostre.

L’obra és un altre excel.lent exemple del domini de l’òptica de Vermeer com es pot apreciar en l’ús de la perspectiva i dels clarobscurs.

Qui vulgui veure l’original d’aquest quadre, haurà de viatjar fins a Frankfurt, a l’ Städel Museum.

Aquest vídeo ens mostra més detalls de la pintura:

Així era Johannes Vermeer.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: