JOHANNES VERMEER. LA CARTA D’AMOR

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Vermeer. La carta d’amor.

Primer pla de la receptora de la carta.

Detall del terra.

 

Johannes Vermeer és un dels pintors més importants de l’edat d’or neerlandesa, període que es va donar al segle XVII, al barroc.

Van ser temps d’una gran prosperitat econòmica i cultural als països baixos i la pintura no va quedar al marge d’aquest floriment.

Com que Vermeer va treballar sobre tot per encàrrec, molt més que no pas pel mercat de l’art, la seva producció va ser reduïda i no va arribar a la quarantena d’obres.

Com va passar a tants artistes, en vida va tenir un èxit relatiu i això va fer que arribés a tenir problemes econòmics doncs no era fàcil mantenir una família amb onze fills. Per això quan va morir va deixar deutes tant a ells com a la seva vídua.

Degut a aquest èxit moderat, una vegada mort, va ser oblidat durant dos segles i no va ser sinó fins molt entrat el XIX que la seva obra va començar a ser reconeguda gràcies a alguns articles periodístics.

Ara les coses son ben diferents i se’l considera un dels grans pintors dels països baixos i un mestre en el tractament de la llum en la pintura.

Vermeer tenia un parell de temes favorits i els dos estaven vinculats als mitjans que es poden utilitzar per comunicar amor: la música i la carta. En el cas d’aquesta pintura, es tracta de la carta.

En contemplar l’obra, ens troben amb un corredor en primer pla que ens condueix al lloc on es desenvolupa l’acció que Vermeer vol representar: la sala.

Encara en el corredor, veiem a la dreta una cadira on hi ha dipositades algunes partitures, de manera que, encara que la música no es el tema central de la composició, el pintor no s’està de referir-se a l’altre mitjà esmentat per transmetre la idea d’amor.

Com s’ha dit, l’artista neerlandès era tot un mestre en el tractament de la llum. Aquesta qualitat l’apreciem bé en la representació de la sala on trobem una cistella de roba blanca ben il.luminada.

Al centre de la composició veiem una dama que havia estat tocant el llaüt fins que la seva criada li lliura una carta d’amor (de nou, música i carta relacionats amb l’amor).

Hi ha molts elements pictòrics que criden l’atenció: per descomptat, el mestratge de Vermeer amb la llum creant uns intensos contrasts ombra-llum provocats pel focus lluminós que entra per una finestra que no es veu però que clarament s’intueix.

Aquesta llum serveix per ressaltar brillants tonalitats, especialment en els colors primaris que adornen algunes parts dels vestits de les dues dones, al mateix temps que crea un atractiu efecte atmosfèric.

Vermeer també aprofita la bicromia de les rajoles del terra per crear un potent efecte de perspectiva.

També ens deixa detalls per situar-nos en el context: els quadres que pengen de la paret ens indiquen que aquesta és una casa de gent de diners; en aquella època pocs es podien permetre tenir pintures a casa seva com adornament.

Els que estiguin interessats en veure l’original d’aquest quadre, hauran de viatjar fins a Amsterdam, al Rijksmuseum.

 

Així era Johannes Vermeer.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: