JOHN FLAXMAN. LA FÚRIA D’ATHAMAS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La fúria d’Athamas, de John Flaxman.

Vista posterior de l’escena.

Primer pla de la mare intentant retenir el seu fill.

Primer pla de la filla agafant-se espantada a la mare.

 

Parlem d’un artista anglès que encara que en els nostres dies no és massa conegut, en la seva època va ser molt influent. Es tracta del polivalent John Flaxman (1755-1826) qui va practicar l’escultura, el dibuix i la il.lustració. També va ser professor.

La seva primera formació artística va ser autodidacta i amb dotze anys ja despuntava guanyant el primer premi d’un concurs a la Reial Acadèmia de Belles Arts. Tres anys després sumaria un altre premi, el de la Societat d’Artistes, i començaria a exposar i a estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Londres. Durant aquests anys d’aprenentatge es va centrar principalment en el camp de l’escultura i el modelatge.

El 1787 va viatjar a Roma per ampliar el seus coneixements sobre art antic i estudiar i dibuixar in situ les ruïnes clàssiques. El viatge havia de durar dos anys però diversos encàrrecs escultòrics van fer que estigués a Itàlia durant nou. Es en aquest temps quan Flaxman realitza molts dels treballs que li van donar fama, encara que no serien escultures solament sinó les il.lustracions de La Divina Comèdia, La Ilíada i L’Odissea.

El 1794 torna a Londres i la resta de la seva vida transcorreria amb molts èxits i reconeixements. Així, el 1797 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia i el 1800 acadèmic i posteriorment catedràtic d’escultura per la Reial Acadèmia de Belles Arts. Cal destacar que va ser el primer professor d’escultura de l’Acadèmia.

La seva obra pertany tant cronològicament com estilísticament al neoclassicisme. El seu és un art multifacètic doncs ja hem dit que era escultor i il.lustrador, i en els seus diferents camps de creació el gust pel neoclassicisme és més que evident amb dissenys que mostren la puresa de línies que extreia de les escultures, pintures i ceràmiques gregues.

Va arribar a ser un dels grans impulsors de l’estètica grega amb la difusió de les seves il.lustracions gravades de les obres d’Homer, Hesíode, Èsquil i Dant.

Un exemple de l’escultura neoclàssica que feia la tenim en l’obra La fúria d’Athamas que va realitzar l’any 1790.

Aquest furiós personatge mitològic era el rei de Coronea, Beòcia. Es va cassar per primera vegada amb Nèfele, la deessa dels núvols, de qui va tenir dos fills, Frixo i Hele.

Al cap d’un temps va repudiar la seva esposa per contraure matrimoni amb Ino de qui va tenir dos fills més. Ino era una dona sense escrúpols que per assegurar els drets successoris dels seus fills va maquinar com eliminar els fills del matrimoni anterior del seu espòs, per la qual cosa va inventar una història: va convèncer a la població del país perquè torressin el gra destinat a la sembra del blat dient que així creixeria més. Com que no acabaria brotant res, Ino va explicar que era degut a que els deus no estaven contents. Athamas es va creure la història de la seva esposa i va enviar un emissari a consultar l’oracle de Delfos, però Ino va subornar l’emissari perquè a la tornada expliqués que l’oracle havia dit que per acabar amb la carestia de blat calia sacrificar a Frixo i Hele.

Flaxman representa el moment en el que Athamas s’emporta a Frixo per començar amb la immolació.

Es una escena d’una gran càrrega dramàtica: el pare s’emporta de mala manera al fill que crida desesperat mentre Nèfele intenta inútilment evitar-ho. Hele, la filla, s’agafa espantada a la mare.

La imatge no és gens estàtica, desprèn sensació de dinamisme com correspon al dramatisme de l’escena. Flaxman fa un molt bon estudi del cos humà, en aquest cas en el de l’home on queda flectida una gran tensió física. També mereix esment l’acurat treball de les robes.

L’obra pertany a la col.lecció d’Ickworth House, a Suffolk, Anglaterra.

Flaxman ha sigut un dels artistes de més importància del neoclassicisme, i dels anglesos el que més. A part del seu paper com catedràtic i professor d’escultura, va ser una de les figures més influents a Europa en aquell temps i fins i tot després de la seva mort va ser admirat per il.lustres artistes com David, Ingres, Canova o Fuseli, entre d’altres.

 

Així es va autodibuixar John Flaxman, tot un humanista.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: