JOHN WILLIAM WATERHOUSE. HILAS i LES NIMFES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Hilas i les nimfes, per Waterhouse.

De més a prop.

Primer pla d’Hilas.

Primer pla de la nimfa que l’invita a entrar a l’aigua.

Detall de les plantes aquàtiques.

 

John William Waterhouse era fill de dos pintors (William i Isabella Waterhouse). No és d’estranyar que John acabés sent també pintor, un dels anglesos més famosos al tombant dels segles XIX i XX.

Va néixer quan els seus pares, per motius professionals, estaven residint a Roma, això va ser a l’any 1849. Cinc anys després els Waterhouse van tornar a Anglaterra i es van instal·lar a Londres, en una casa de nova construcció just al costat del Victoria and Albert Museum que s’acabava d’inaugurar. Aquest és un motiu més perquè el jove estigués influenciat per la pintura.

I així va succeir, arribant a ser amb el temps un prestigiós artista i a estar relacionat amb la Germandat Prerafaelita d’Anglaterra. Aquest era un corrent artístic format per un conjunt de pintors, poetes i crítics anglesos fundat l’any 1848. La intenció de la Germandat era aconseguir una reforma de l’art refusant el corrent manierista perquè el consideraven una aproximació massa mecanicista adoptada pels artistes seguidors de Rafael i Miquel Àngel.

Dins d’aquest corrent, Waterhouse es va fer famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.

Per continuar amb els seus vincles amb l’art, fins i tot a nivell personal, Waterhouse es va casar amb la filla d’un professor d’art.

Al 1895 va ser elegit acadèmic i va ensenyar a l’Escola d’Art St. John’s Wood i va arribar a formar part del Consell de la Royal Academy.

Just l’any següent, el 1896, va pintar el quadre Hilas i les nimfes que recrea, com no, un episodi de la mitologia grega:

El jove Hilas era fill del rei de Driopis, Tiodamant. L’heroi grec Hèracles va matar en una batalla al rei de Driopis, però a Hilas li va perdonar la vida per la seva bellesa i el va prendre com escuder i li va ensenyar les arts del guerrer. Hèracles se’l va emportar a bord de la nau Argo, convertint-lo així en un dels argonautes.

Un dia, a instàncies de la deessa Hera, el noi va ser segrestat per les nàiades -les nimfes de l’aigua dolça- que no van deixar rastre d’ell. Ajudat per l’argonauta Polifem que havia escoltat el crit del noi just abans de desaparèixer, Hèracles va buscar a Hilas durant molt de temps, fins al punt que l’Argo va haver de marxar sense ells. Tot i el temps que hi van dedicar, mai van trobar al jove.

El quadre mostra els moments previs a la mort d’Hilas. El veiem inclinat sobre l’aigua d’un llac cobert per vegetació, mirant les nimfes, set noies mig submergides al llac del qual només sobresurt la part superior del cos, nu. Una d’elles el toca mentre la que es troba davant d’ell l’agafa pel braç invitant-lo a entrar a l’aigua amb elles.

Els tons molt clars de la pell de les nàiades contrasten amb el color viu de la roba del jove i amb els tons foscos i verdosos del paisatge. A la superfície del llac es poden veure diverses nimfeàcies (d’aquí el nom d’arrel mitològica) i altres nenúfars.

El jove Hilas va caure en la seducció i va morir a l’aigua. Això sí, se li va atorgar la immortalitat de manera que les nimfes van gaudir de la seva bellesa tota l’eternitat.

 

Aquest era John William Waterhouse a qui veiem treballant al seu taller acompanyat del seu gos. Per saber més d’ell premeu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: