JOSEP BERGA i BOADA. DONA A LA TERRASSA D’UN CAFÈ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Josep Berga i Boada. Dona a la terrassa d’un cafè.

Primer pla.

La seva mirada es dirigeix a l’espectador.

 

Parlem del pintor (entre d’altres disciplines) olotí Josep Berga i Boada (1872 – 1923).

No l’hem de confondre amb el també pintor Josep Berga i Boix que era el seu pare i de qui va rebre les primeres influències, però poc a poc -sempre li va agradar anar per lliure- es va anar distanciant fins a entrar en un terreny més propi del modernisme.

Hem dit que va tocar diverses disciplines a part de la pintura; van ser dibuix, cartellisme i escultura.

Es va formar artísticament a l’Escola de Belles Arts d’Olot de la que era director el seu pare.

Als vint-i-cinc anys va obtenir la plaça de professor de Belles Arts a l’Institut de Figueres on no va estar gaire temps, així que va tornar a Olot per donar classes a l’Escola de Belles Arts.

El 1912 es va traslladar a Sant Feliu de Guixols després de guanyar la plaça de professor de Belles Arts de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat. Ja no es bellugaria de Sant Feliu la resta de la seva vida.

Allí també va ser director d’una escola per noies. El centre tenia com objectiu que elles poguessin tenir una certa capacitat d’emancipació a través de l’aprenentatge de diversos oficis.

Certament, Josep Berga i Boada era un home polifacètic. Tenia, això sí, un caràcter compulsiu i contradictori i la seva producció és un bon reflex del seu temps i sobre tot d’aquest caràcter compulsiu. No va defugir cap repte artístic i va furgar en les disciplines esmentades per produir obres trencadores. A més, tenia l’esperit bohemi dels artistes francesos de l’època i va voler ser sobre tot un creador lliure d’aquells que poden fer de la vida i de l’art, en la mesura del que fos possible, allò que els vingués de gust.

Un exemple del seu art trencador és l’aquarel·la titulada Dona a la terrassa d’un cafè.

Ell provenia -o potser podríem dir que s’havia escapat- d’una societat olotina molt conservadora. Doncs el que aquí veiem és gairebé una provocació: una dona en un context gens habitual, sola i bevent alcohol.

En aquella època (el quadre és de 1914) les dones no podien fer activitats al l’aire lliure en solitari sinó que havien d’anar acompanyades pels pares o el marit. Les dones en l’actitud de la que veiem al quadre eren malmirades i de reputació dubtosa.

Però compte perquè en aquest cas no és una dona qualsevol, és una burgesa, una dona benestant la que està en una actitud impròpia i més d’acord amb el seu estatus social: està gaudint de la vida sola, asseguda a la platja i prenent una copa amb una beguda alcohòlica (té un sifó sobre la taula que certifica que està prenent alcohol i no de poca gradació). I no solament això sinó que ens mira directament d’una manera totalment desacomplexada. Avui dia no diríem res, però fa un segle això era provocatiu.

No sé sap res de la model. Sí sabem que Berga i Boada va utilitzar prostitutes com models per les seves obres, però no sabem si en aquesta aquarel·la és el cas o no. Si ho fos, certament, la provocació seria doble.

El quadre pertany a la col·lecció del Museu d’Art de Girona.

 

 Aquest era Josep Berga i Boada, artista multidisciplinari, modern, bohemi i trencador.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: