JOSEP ROCA-SASTRE A LA SALA PARÉS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Dona en un interior. 1963.

Fruitera. 1978.

Paisatge de Llavaneres. 1960.

Bodegó amb morter. 1950.

Tribunes. 1989.

Autoretrat. 1960.

 

De Terrassa era Josep Roca-Sastre Muncunill, un dels més interessants pintors catalans del segle XX.

Era fill del jurista Ramon Maria Roca-Sastre i net de Lluís Muncunill, arquitecte modernista.

Va començar estudiant Dret, però posteriorment es va iniciar al món de l’art al taller de Ramon Rogent, on va practicar especialment dibuix, estudiant figura i color. El 1953 (tenia vint-i-cinc anys) va entrar al Cercle Maillol de l’Institut Francès, lloc que va ser molt important per ell no solament per la formació rebuda sinó també perquè li va permetre presentar obres en el circuït artístic de Barcelona, cosa que es va acabar traduint en la seva primera exposició individual dos anys després.

També va fer estades a París. A la capital francesa freqüentava La Grande Chaumière de Montparnasse i va exposar a la Galerie Drouant on va guanyar un premi de pintura jove.

En quant al seu estil, va rebre influències del postimpressionisme, el cubisme i el surrealisme, i va ser amb composicions realistes d’interiors modernistes de l’Eixample -mosaics, mobles…- que va obtenir reconeixement.

Aquest 2022 s’han complert vint-i-cinc de la seva mort i la Sala Parés ha decidit commemorar-ho amb una exposició retrospectiva. Hi va haver una relació de proximitat entre Josep Roca-Sastre i la Sala perquè el pintor va formar part del grup d’artistes que la Parés tenia en exclusiva. Allí va celebrar fins a divuit exposicions individuals, més altres col·lectives.

La mostra es titula Transcendir el naturalisme i ens ofereix diverses obres procedents de col·leccions privades que ens permeten veure l’evolució que va fer, doncs a Roca-Sastre li agradava experimentar realitzant una revisió del cubisme i una aplicació del pigment i les textures més nova. També ens permet veure com van influir en ell la col·laboració amb Dau al Set o la depuració formal que s’aprecia en els anys setanta.

Va abandonar els enquadraments tradicionals per oferir-nos vistes d’interiors o urbanes tallades per centrar-se en racons o fragments no unitaris però que tenien una plasticitat pròpia que ell recollia. Aquestes característiques es van plasmar en un llenguatge singular en el que destacava aquesta fragmentació, la utilització de la llum, construccions de caire geomètric de les formes i una matèria tractada de manera densa a la que donava la seva personal textura.

Es una molt interessant exposició que podem veure fins al 10 de desembre.

El web de la galeria és https://salapares.com/ca/

 

Josep Roca-Sastre va rebre diversos reconeixements com el Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona el 1966 o la medalla d’honor del Salon des Artistes Français de París el 1968.

El 1980 va esdevenir membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Artes de Sant Jordi.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: