JUAN BAUTISTA NIETO. EL PETÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

 

Un dels més importants exponents de l’hiperrealisme pictòric a Espanya es l’artista de Lora del Río, Sevilla, Juan Bautista Nieto.

I això que la seva primera formació no anava en absolut dirigida cap al món de l’art doncs seguint les passes del seu pare va estudiar per ser metge a la Facultat de Medicina de Sevilla. Però no va ser temps perdut de cara a la seva posterior professió doncs el coneixement de l’anatomia humana que va adquirir en aquesta facultat li seria de gran utilitat pel seu estil de pintura.

Quan el seu pare va morir, Nieto va abandonar Medicina per dedicar-se a la seva autèntica passió, el dibuix i la pintura, i va començar els estudis a la Facultat de Belles Arts de Sevilla.

Contemplant la seva obra, s’observa una obsessió gairebé exagerada per recrear la realitat. Però, compte, és això, recreació, no una mera reproducció precisa com fa la fotografia (de fet, els seus quadres sembles fotografies, no pintures) perquè el que fa és transcendir el tema utilitzant l’hiperrealisme per portar-nos fins a un altre nivell que mostra acabats d’una extraordinària intensitat i, gran paradoxa, acaba per crear una sensació d’irrealitat, d’irrealitat fotografiada, la realitat de la irrealitat, una transformació única.

La seva tècnica és igualment obsessiva i molt exigent. Cada faceta del tema que treballa és representada amb una absoluta exactitud en els detalls. Per realitzar-ho utilitza l’oli i l’acrílic que combina per delicades i continues capes, i múltiples tons de llum, ombres i densitat.

Degut a la perfecció absoluta que una pintura hiperrealista ha de tenir, produeix pocs quadres durant l’any perquè un quadre (a més acostuma a ser en format gens petit) li pren entre sis i nou mesos.

En les seves pintures en blanc i negre veiem natures mortes i també cossos, cossos femenins que seran en la seva obra temes recurrents.

Aquestes dones posen solitàries, sovint abstretes, sorpreses en la seva intimitat, rodejades d’un silenci espès (almenys el context així sembla sug.gerir-ho).

A més, moltes vegades, no les veiem el rostre, així que son dones sense mirada (per nosaltres els espectadors). Son cossos generosos, perfectes, que sug.gereixen un cert surrealisme (la irrealitat de la realitat una altra vegada).

Tots aquests elements els trobem en la pintura que Nieto va titular com El petó: una dona a la que no li podem veure (a aquesta tampoc) la cara ni, en conseqüència, els llavis que s’uniran als de la lluna (que porta antifaç per donar-li un aspecte furtiu) que es troba recolzada a la finestra, parla amb ella, com parlen dos amants en la intimitat de la nit. Es tracta també d’un cos en una posició molt pictòrica que permet treballar-lo amb els tons grisos que agraden al pintor de Lora del Río.

La composició és exacta com una fotografia però, com s’ha dit abans, clarament la transcendeix, oferint aquest toc d’irrealitat, com de somni viscut, que donen a Nieto les seves senyes d’identitat.

Qui vulgui veure l’original d’aquesta pintura, no ha de viatjar gaire doncs es troba a Barcelona, al Museu Europeu d’Art Modern, molt a prop del Born.

Aquest és Juan Bautista Nieto, autoretratat en un dels seus quadres. Nieto és un dels grans exponents actuals de l’hiperrealisme espanyol. Es molt reconegut tant al nostre país com a l’estranger on els seus treballs son també sol.licitats.

El seu web és: http://www.juanbautistanieto.com/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: