JUDY COLLINS. SEND IN THE CLOWNS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Judy Collins, en una imatge de l’època en la que va gravar Send in the clowns.

El novaiorquès Stephen Sondheim (1930 – 2021) va ser un famós compositor i lletrista de diversos musicals d’èxit.

Ens fixem en un d’ells: A little night music de l’any 1973, que va ser una adaptació de la pel·lícula d’Ingmar Bergman, Somriures en una nit d’estiu. L’obra conté una balada que ha sigut interpretada un munt de vegades al marge del musical. El títol és Send in the clowns i apareix a l’acte segon en el que el personatge de Desirée reflexiona sobre les ironies i les decepcions que s’ha anat trobant durant la seva vida. Entre altres coses, rememora una aventura d’anys abans amb l’advocat Fredrik, qui estava profundament enamorat d’ella, però la noia va refusar les propostes de matrimoni que li va fer. Després de molt temps, es van tornar a trobar i ella es va adonar de que l’estimava i que ara sí que estava preparada per casar-se amb ell. El problema és que la situació de Fredrik havia canviat i ara era ell qui la rebutjava perquè estava compromès amb una dona molt més jove, però el matrimoni encara no s’havia produït. Així que Desirée li va proposar casar-se per rescatar-lo d’aquesta situació, però ell va declinar aferrant-se al compromís amb la seva núvia. Reaccionant al seu rebuig, Desirée canta aquesta cançó.

Sondheim va escriure la peça per l’actriu i cantant Glynis Johns qui va ser qui va interpretar el paper de Desirée a Broadway (Johns va fer també cine, participant en pel·lícules molt populars com, per exemple, Mary Poppins, on feia el paper de mare dels nens dels que cuidava Poppins).

La cançó es va convertir en la més famosa de Sondheim quan aquell mateix 1973 Frank Sinatra en va fer una versió i quan dos anys després, una altra versió, aquesta de Judy Collins, va ser un èxit a les llistes i va obtenir un Grammy. Posteriorment, molts altres artistes han fet noves versions, esdevenint la cançó tot un clàssic.

Stephen Sondheim va voler aclarir que els pallassos de la cançó no fan referència a pallassos de circ sinó que simbolitzen els ximples. Ell volia utilitzar imatges teatrals a la cançó perquè qui la interpreta és actriu, però se suposa que no és un circ. És doncs una referència de teatre que vindria a significar que “si l’espectacle no va bé, que entrin els pallassos”. També hi ha un vers que diu “no us molesteu, ja són aquí”, que vol dir que “Som els ximples”. Per això Sondheim es va plantejar que es podria haver canviat títol i lletra, però no ho va fer perquè sona millor Send in the clowns que Send in the fools.

Judy Collins canta:

 

“Isn’t it rich, are we a pair?
Me, here, at last on the ground,
You in mid-air.
Where are the clowns?

Isn’t it bliss, don’t you approve?
One who keeps tearing around
One who can’t move
Where are the clowns?
Send in the clowns.

Just when I’d stopped opening doors,
Finally knowing the one that I wanted was yours.
Making my entrance again with my usual flair,
Sure of my lines;
No one is there.

Don’t you love farce?
My fault I fear,
I thought that you’d want what I want,
Sorry my dear
But where are the clowns
Send in the clowns
Don’t bother, they’re here

Isn’t it rich, isn’t it queer
Losing my timing this late in my career
But where are the clowns
There ought to be clown
Well, maybe, next year”.

 

No té gràcia que fóssim parella? Jo aquí a terra i tu en ple vol. On són els pallassos?

No té el seu encant? Hi estàs d’acord? Un que va embalat i l’altre que no es pot moure. On són els pallassos? Que entrin els pallassos.

Quan vaig acabar d’obrir portes sabent per fi que la que volia obrir era la teva, vaig tornar a entrar amb el meu estil habitual i amb actitud segura però ja no hi havia ningú allí.

No t’agrada la farsa? Em temo que és culpa meva, creia que t’agradaria el que a mi m’agrada, ho sento carinyo. Però, on són els pallassos? Que entrin els pallassos. No us molesteu, ja són aquí…

No té gràcia? No és estrany que estigui perdent el temps a aquestes alçades de la meva carrera…?  Però on són els pallassos? Hauria d’haver pallassos. Bé, potser l’any pròxim…“.

 

El recentment desaparegut Stephen Sondheim. Compositor i lletrista, és un dels grans noms del musical.

El seu web és http://sondheim.com/

 

Judy Collins, ara ja veterana, és una gran dama de la cançó a la que ha dedicat sis dècades movent-se en diversos terrenys: folk, country, pop, clàssics…

El seu web és http://www.judycollins.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: