KOPANO MATLWA. COCONUT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Ofilwe i Fikile tenen la mateixa edat i viuen en el mateix país. Aparentment, comparteixen també la mateixa cultura però a la Sud-africa de començament dels noranta les diferències són encara abismals fins i tot entre diferents comunitats dins de la població negra. Ofilwe ha portat una vida sense complicacions, gairebé privilegiada: la seva família ha prosperat, ha rebut una bona educació i ha crescut rodejada de comoditats. A l’argot sud-africà ella és una coconut, és a dir, un coco: negra per fora i blanca per dins i això implica una diferència cultural insalvable en relació a les noies com Fikile que viuen en els afores de les grans ciutats, en barraques, i que pateixen tot mena de desigualtats derivades de l’antiga discriminació racial però que creixen dins d’una comunitat forta i unida que les recolza i les protegeix.

Així que les dues noies aspiren a objectius pràcticament oposats: la primera, que ha sigut educada en la cultura blanca, no sap com connectar amb d’altres persones de la seva raça; Fikile, per la seva banda, lluita per escapar del gueto i emprendre el camí vital que la converteixi, en la mesura que sigui possible, en una coconut.

En una de les pàgines del llibre es pot llegir: «Descobriràs, Ofilwe, que la gent a qui t’esforces tant a assemblar-te un dia et rebutjarà perquè, per molt que ho vulguis fer veure, tu no ets un d’ells.»

En efecte, així es. Un exemple dels molts que es poden posar sobre la discriminació té a veure amb la llengua: Ofilwe està orgullosa de que la seva família parli anglès a casa. No obstant, donat el color de la seva pell, ningú pensa que això sigui important: una vegada, uns homes van entra a la classe de l’escola a la que ella assistia per recollir dades sobre les diferents llengües que parlaven els nens. Aquests homes no se la van creure quan va afirmar que parlava anglès a casa. Fins i tot la professora la va castigar per, suposadament, mentir als homes. Després d’alguns descobriments sobre la procedència dels seus pares, Ofilwe es va adonar de què ells no van voler a propòsit parlar-li en la llegua materna. Kopano Matlwa, l’autora de la novel·la, captura bellament la lluita de una persona que anhela saber sobre les seves arrels i cultura mentre que simultàniament li es negada informació fidedigna sobre ella.

I, per l’altra banda, tenim a Fikile, la jove pobra dels suburbis. Viu amb el seu oncle des que la seva mare, una dona molt inestable mentalment, la va rebutjar quan era una nena. Fikile sent una intensa repulsió per l’oncle. Més endavant descobrirem que aquest odi està justificat quan sabem que l’oncle va abusar repetidament d’ella. Tan jove, Fikile no entenia al principi el que l’oncle li estava fent però després d’aprendre coses sobre violació i assetjament sexual en una classe a l’escola va entendre què és el que passava amb l’oncle, va ser com una revelació per la que va veure que estava sent víctima d’abús sexual. El xoc que va rebre en assabentar-se’n va ser tan brutal que no va poder evitar vomitar en mig de la classe.

Aquests són alguns dels temes que van sorgint a Coconut, la que va ser primera novel·la de Kopano Matlwa, escrita fa ja més de tres lustres però que no ens ha arribat traduïda fins a aquest any. L’obra aborda un dels conflictes culturals més profunds del seu país: el llarg camí cap a la normalitat de la primera generació nascuda lliure a Sud-africa, aquella que va créixer en llibertat després del final de l’apartheid, un camí difícil que en molts moments va resultar ser una gran mentida social com reflecteixen les històries d’aquestes dues protagonistes: encara que creixen en una societat en la que poc a poc es van esborrant les diferències entre negres i blancs, les dues pateixen les conseqüències del passat i es veuen incapaces d’alliberar-se dels estereotips racials i socials que encara marquen una població que lluita per curar les ferides.

Per tot el que explica, Coconut és una molt interessant novel·la que tracta temes importants, és una captivadora obra sobre la identitat i el creixement de la gent.

 

Kopano Matlwa és de Pretoria, la capital administrativa de Sud-africa. Forma part de la nova generació de joves escriptors sud-africans.

Va ser la guanyadora del Premi Literari de la Unió Europea i a part de la aquí comentada, ha escrit dues novel·les més, Florescencia i Split Milk. Amb aquesta última va guanyar el premi Wole Soyinka de literatura el 2010.

Però no solament és una premiada escriptora sinó que és també doctora després que fes un màster de Ciència de la Medicina Global a la Universitat d’Oxford, i encara que ha tornat a viure a Sud-africa, fa viatges a Anglaterra per donar conferències en cursos de doctorat sobre Salud General. Es per això que també es coneguda com la Doctora Kopano Matlwa Mabaso.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: