LA BELLA, DE PALMA EL VELL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

La Bella, de Palma el Vell.

Primer pla de La Bella.

Detall del curós treball de la roba.

 

 

Avui parlem d’un interessant pintor italià, Jacopo Negretti, que ha passat a la història de l’art com Palma el Vell (per distingir-lo del seu nebot anomenant Palma el Jove).

No va ser un artista dels que podríem dir que van ser de primera línia però va ser un bon representant de l’Escola Veneciana.

Ell era de Serina, prop de Bèrgamo i quan es va traslladar a Venècia, va ser alumne de Ticià.

Els seus treballs denoten una gran riquesa de colors encara que no destaquen en general per tenir temàtiques noves.

Una de les seves millors obres és la que va realitzar el 1520 i que es coneguda com La Bella.

El quadre sintetitza bastant bé les característiques distintives de la pintura veneciana del Renaixement i una anècdota que diu molt en favor de Palma és que l’obra va ser atribuïda durant un temps a Ticià, el seu mestre.

L’artista col.loca la dona en un interior del que podem percebre part d’una arquitectura en l’angle superior dret i un senzill ampit esglaonat per on s’aboca. Aquests elements son els que delimiten l’espai on Palma el Vell situa aquesta jove de mig cos i que gira el seu cap a l’espectador, mirant-nos fixament.

La llum va modelant  amb precisió el rostre i el cos, i el pintor aconsegueix suaus tonalitats per les pàl.lides carnacions de les espatlles, cara i mans. Aquesta pell blanquinosa que gairebé es fon amb l’escotada camisa, contrasta amb les generosament acolorides teles amb les que es vesteix la noia i que es pleguen originant multitud d’arrugues sobre el pedrís on descansen. Les mànigues bicolors, vermelles i blanques, es teixeixen aconseguint quatre elegants combinacions amb diferents dibuixos els quals condueixen a unes mans arrodonides que centren la nostra atenció sobre dos elements: un petit recipient que sembla contenir unes fines cadenes i el llarg cabell de la noia, una part del qual li cau sobre l’espatlla i es recollit amb suavitat pels dits.

Precisament aquests dos elements donen la clau per entendre que aquesta pintura és una al.lusió a la vanitat.

El quadre es troba a Espanya des de fa uns anys quan va passar a formar part de la col.lecció del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Per saber més de Palma el Vell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: