LA BODA DE ROSA, D’ICÍAR BOLLAÍN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Rosa (Candela Peña) és una dona que viu pels altres i no té temps per pensar en ella. Desitja donar un tomb absolut a la seva vida.

 

Aviat complirà quaranta-cinc anys i Rosa porta tota la seva vida pendent dels altres i ja gairebé ha oblidat el que vol ella. Així que decideix deixar-ho tot, marxar i “prémer el botó nuclear” perquè vol prendre les regnes de la seva pròpia existència i fer realitat el somni de tenir un negoci propi. Però el seu pare, els germans i fins i tot la seva filla tenen altres plans i és que canviar de vida no és tan fàcil ni és una cosa que estigui en el guió familiar.

La boda de Rosa és l’última pel·lícula d’Icíar Bollaín en la que torna al cine de grans veritats i petits gests, al cine de dones i altres personatges.

A Bollaín se li dona bé tenir com guionista a Alicia Luna qui també va co-escriure Te doy mis ojos, un dels grans èxits de la directora madrilenya. El tàndem Bollaín-Luna aconsegueix una cosa que no és fàcil: narrar de tal manera un d’aquells actes que semblen extravagants i que de tant en tant salten als mitjans de comunicació, de manera que el fet no solament acaba convertint-se en una cosa allunyada del disbarat sinó que apareix com la decisió més coherent que una personal normal, Rosa, pot prendre.

El film es basa en un molt bon personatge i en les seves circumstàncies. El guió i la interpretació que fa Candela Peña dibuixen perfectament a Rosa, dona, filla, mare i treballadora que en les primeres escenes se’ns mostra com algú que dedica tot el seu temps a satisfer les exigències dels altres, o sigui, que és algú que ho anteposa tot al seu propi interès.

I a la pel·lícula van apareixen d’altres personatges, gent diversa amb les seves gràcies i desgràcies i els seus encerts i errors (potser hi ha més d’aquests últims). I per interpretar tots aquets rols Bollaín compta amb un magnífic elenc començant amb l’esmentada Candela Peña i seguint per Nathalie Poza, Sergi López, Ramón Barea o Paula Usero que broden tots uns molt ben treballats personatges, generalment criatures a la deriva en situacions creïbles que la realitzadora filma amb tendresa, humor i també dolor.

Un altre dels elements del film és la incomunicació: tots parlen i parlen però no sembla que escoltin tant, hi ha una mena de barrera invisible que dificulta la interrelació.

Icíar Bollaín ha optat per la proximitat i la senzillesa a l’hora de mostrar el procés de canvi d’una dona que s’embarca en una complicada tasca, la de ser propietària de la seva vida. La narració té un desenvolupament àgil amb tocs de comèdia i emoció. Reivindica la felicitat pròpia, una cosa que a vegades no és gens fàcil, estimar-se un mateix i lluitar pels somnis.

Una interessant pel·lícula sobre el compromís i la reconciliació.

 

Icíar Bollaín és la directora i co-guionista de la pel·lícula en la que vol reflectir l’existència de moltes Rosa que lluiten per tenir una vida pròpia. Aquí la viem durant un moment del rodatge amb Candela Peña.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: