LA BUENA HIJA, de JÚLIA DE PAZ SOLVAS
Després de la separació dels seus pares, Carmela i la seva mare es muden a casa de l’àvia.
Mentre tracta d’adaptar-se a la nova situació, Carmela vol passar més temps a casa del seu pare, un artista plàstic a qui admira. L’ombra d’aquest portarà a les tres generacions de dones de la família a haver de decidir sobre el seu futur.
La realitzadora de Sant Cugat del Vallès, Júlia de Paz Solvas, dirigeix La buena hija, una pel·lícula en la que fa una adaptació del seu curt Harta. Tant en el cas del llargmetratge com en del curt, ella és també coguionista junt amb la barcelonina Núria Dunjó.
El punt de vista a La buena hija, és naturalment el de Carmela, una adolescent interpretada por la debutant Kiara Arencibia -ningú diria que és el seu debut-. La jove viu en el dubte de com actuar amb la gent que més estima, els seus pares, que han tingut una separació turmentosa. Aquesta ruptura provoca una forta pressió sobre ella que ha de compartir la seva existència entre la mare i l’àvia, i té algunes trobades amb el pare.
I el fons de tot això l’ocupa una realitat dura, de masclisme, de maltractaments i de règims de visites tan obligatoris com injustos. A aquest fons hem de sumar l’existència de tres generacions de dones que cada una, a la seva manera, s’enfronten a la ferida produïda.
Júlia de Paz ens planteja la situació de manera rotunda, però amb delicadesa i sensibilitat, a través de detalls i gestos, perquè a través d’ells tant la filla com nosaltres els espectadors podem entendre quina és la naturalesa del pare.
I és que la jove Carmela, no entén que el seu pare al que estima, pugui ser també un monstre al que no pot odiar. Un pare que és pintor i que sí que pot ser amorós, però també molt canviant i manipulador, que també estima la filla i potser també a la seva exdona, però d’una manera molt particular, amb tendència a l’agressivitat. Es un artista torturat pels seus dimonis, cosa que acaba perjudicant a tots, fins i tot a aquells que estima.
La història se centra més aviat en els conflictes emocionals de la jove que ha d’acomodar els sentiments cap a la mare, una dona sempre comprensiva i atenta, i cap al pare al que ara, d’alguna manera, també sembla témer. Aquestes sensacions converteixen La buena hija en gairebé un thriller, un context tens, amb trobades entre filla i pare amb complicitats i riures però també amb incomoditats.
Així, Júlia de Paz descriu el perfil d’un drama sense caure en exageracions ni portar la història a llocs massa vistos per la temàtica. Una pel·lícula que no deixa indiferent.
La santcugatenca Júlia de Paz Solvas ja ens va sorprendre positivament amb la seva pel·lícula Ama, i ara ens deixa una molt interessant adaptació al llargmetratge del seu curt Harta.