LA CÁMARA DE CLAIRE, DE HONG SANG SOO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Manhee (Kim Min-hee) és l’assistenta d’un director de cine Es acomiadada per l’esposa del director en saber que s’ha anat al llit amb el seu marit.

Claire (Isabelle Huppert) és una fotògrafa i professora que farà de sanadora de Manhee, tot i les diferències de cultura i de personalitat de les dues.

 

Durant un viatge de negocis al Festival de Cannes, Manhee es acomiadada per la seva cap per una qüestió de gelosia. Per sort, coneixerà allí a Claire, una professora que fa fotos amb una Polaroid. Cada una d’elles té una particular manera de veure la vida, i juntes aconseguiran entendre els seus mons.

“L’única manera de canviar les coses és mirar-ho tot molt lentament”. Això diu Claire, professora i aficionada que recorre Cannes durant la celebració del festival de cinema i que en els seus passeigs acaba trobant-se successivament amb tres personatges: un director coreà, la responsable de la seva oficina de premsa -i que és la parella sentimental del director- i la jove empleada (Manhee) qui, després de passar una nit amb el cineasta, és acomiadada expeditivament de la feina. Claire l’escoltarà, la consolarà i curarà les seves ferides. I en quant a la frase, a la pel.l-icula son més que paraules perquè una vegada que tota aquesta gent ha passat per la Polaroid de la fotògrafa, d’alguna mera canvien segons es pot apreciar en la resta del film.

La fotògrafa protagonista, interpretada per Isabelle Huppert, aconseguirà que no solament Manhee sinó també els altres dos personatges coreans es revelin amb la mateixa lleugeresa amb la que ella els treu amb la seva polaroid.

I compte perquè els papers dels protagonistes se semblen sospitosament als artistes que intervenen en la pel.lícula. Així, el director de cine és coreà com el director de la pel.lícula Hong Sang Soo, La noia acomiada es diu Jeon Manhee quan l’actriu que l’encarna és Kim Min-hee.

Tot això denota un cert to irònic que vol connectar la ficció de la pel.lícula amb la realitat dels personatges (precisament en la realitat Kim Min-hee és l’actual amant de Hong Sang soo que està casat amb l’actriu que dona vida a l’esposa del cineasta (la que acomiada a l’empleada que s’ha anat al llit amb el seu marit).

Però no és tot, aquest to irònic és més elevat quan ens referim a Claire interpretada per Isabelle Huppert perquè aquesta Claire diu ser una turista ocasional a Cannes i que és la primera vegada que hi és; doncs Isabelle Huppert, en realitat, juga un important paper al festival de Cannes perquè ha guanyat dues vegades el premi a la millor interpretació femenina i fins i tot ha sigut presidenta del jurat).

Per tot plegat, La cámara de Claire entra en el grup de films que qualificaríem d’agredolços.  Es una pel.lícula minimalista i molt observadora que sembla lleugera però només ho és en aparença perquè Sang soo fusiona cine i vida amagant la complexitat sota d’aquesta capa de lleugeresa enganyosa. Es també una reflexió sobre la fragilitat dels sentiments i barreja l’amor, el desamor, el cinema, l’amistat, la frustració i la importància de la imatge fotogràfica.

No son poques coses.

 

 

 

 

El director coreà Hong Sang Soo sembla que va sobrat, aquest últim any ha filmat tres, i té una ben guanyada fama de ser l’Éric Rohmer asiàtic.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: