LA CANÇÓ DEL MAR, DE MARGARIDA SANS JORDI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La cançó del mar, de Margarida Sans Jordi.

Primer pla de la noia representada.

 

Parlem d’una escultora que avui dia no és, injustament, massa coneguda: Margarida Sans Jordi (1911 – 2006).

Aquesta artista barcelonina va manifestar ben aviat les seves inquietuds i quan encara era adolescent ja modelava el fang i tallava petites figures de fusta i motius decoratius en caixes.

En començar a esculpir, utilitzava eines domèstiques fins que va conèixer l’escultor Àngel Ferrant que li va ensenyar la tècnica i l’ús d’eines específiques.

Després va estudiar amb Josep Llimona de qui va ser deixebla predilecta. Llimona, qui en certa ocasió va dir que ella no era la seva deixebla sinó que Margarida era deixebla de sí mateixa -per refermar la seva personalitat artística-, afirmava que era la seva successora.

Amb vint-i-un anys va realitzar la seva primera exposició, va ser a Barcelona.

Dos anys després moria el seu mestre Llimona i ella va començar a viatjar: Londres, Brussel·les, Itàlia, França, Grècia, Àsia Menor… cosa que li va permetre conèixer de primera mà l’obra d’altres escultors i cultures.

Els anys 1935 i 1936, va ser pensionada a la madrilenya Casa Velázquez i el 1936 va obtenir a Madrid una beca Conde de Cartagena, i es va traslladar a París on va rebre classes de l’escultor Charles Despiau.

També va col·laborar amb Josep Maria Sert en el Pavelló Pontifical de la Exposició Internacional de la capital francesa i va participar en diverses exposicions col·lectives al museu Jeu de Paume i a l’Academia de Beaux Arts.

Així, va començar a multiplicar les exposicions: no solament a París sinó també a Barcelona, Oviedo i Madrid. El seu prestigi va arribar a ser tan alt que va guanyar el Premi Nacional d’Escultura Conde de Cartagena concedit  per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

En quant a la seva producció, va fer molts busts i figures de temàtica religiosa que sovint li arribaven per encàrrec. Així, l’any 1942 va realitzar les figures de l’Abad Oliva i de Sant Benet, destinades a presidir la Sala Capitular del Monestir de Montserrat, i anys més tard, el 1954, i també pel Monestir, el conjunt monumental del Via Crucis.

No obstant, l’obra que mostrem com exemple del que Sans feia, no és una peça religiosa ni un bust; es tracta d’una escultura titulada La cançó del mar.

Representa una noia recolzada sobre el seu braç esquerre mentre amb la mà dreta sembla mesar-se els cabells cap enrere per deixar l’orella lliure, mentre que la seva cara denota un aspecte com d’estar transportada a un altre lloc. Es com si estigués escoltant el so del mar, com si la remor de les ones li produís pau d’esperit.

Es un nu amb una factura delicada i suau que denota serenitat i contenció. Son uns elements que entronquen Sans amb Llimona.

 

 

Aquesta imatge difusa està extreta d’un exemplar de l’Heraldo de Madrid dels anys trenta, en temps de la República. En ella, veiem a l’artista al costat d’una de les seves obres.

Al llarg de la seva carrera, Margarida Sans Jordi va rebre diverses distincions, entre les que destaca la tercera medalla a l’Exposició Nacional de Barcelona el 1944, així com la condecoració de l’estat francès com Chevalier de les Ordres de les Arts et les Lettres. Sorprèn que amb reconeixements com aquests no sigui més coneguda en l’actualitat.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: