LA COL.LECCIO PERMANENT DEL MUSEU PICASSO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Ciència i caritat.

María Picasso.

El mas del Quiquet.

Home amb boina.

La fi del número.

L’abraçada.

Els desemparats.

L’ofrena.

Arlequí.

Infanta Margarita María.

El divan.

La senyora Canals (Benedetta Bianco).

 

El Museu Picasso de Barcelona és l’ineludible centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Acull un fons de més de 3.800 obres que componen la col·lecció permanent.

Picasso va viure a Barcelona uns anys fonamentals: els del seu període de formació. Amb Barcelona va establir i va mantenir uns forts lligams per tota la seva vida. Per això a Barcelona hi va voler tenir el seu museu.

En aquesta breu resenya s’ofereix una petita mostra d’algunes de les obres del pintor que van mostrant la seva evolució des de els anys de formació.

Així per exemple, podem trobar l’obra Ciència i caritat que va pintar amb només quinze anys i que desprèn un estil molt clàssic.

Varis membres de la seva familia van fer de models pels seus retrats. Un dels més bells és de la seva mare Maria Picasso amb qui estava molt unit. Tant, que va utilitzar el seu nom per sobre del del pare per signar tota la seva obra.

Durant una estada a l’Horta de Sant Joan, es va dedicar a fer estudis de l’ambient rural i del paisatge. Una de les peces que en van sortir va ser El Mas del Quiquet.

Durant una estada a La Corunya amb els seus pares va realitzar el retrat Home amb boina d’estil molt sobri. Només tenia catorze anys.

Quan va visitar per primera vegada París, va pintar una sèrie d’obres on es reflectia el seu interès per la capital francesa i la seva vida nocturna. Es el cas de La fi del número on retrata una vedette una vegada acabada la seva actuació.

Realment estava captivat per l’espectacle en general, un món ple d’estímuls visuals. Ell mateix estava immers en la vida bohèmia. També d’aquesta època francesa és L’abraçada.

A començament del segle XX el tema de la maternitat és recorrent en l’artista. En Els desemparats, a part de la humanitat que despren l’obra, detaca la seva lluminositat.

Un altre tema recorrent era el de la dona nua observada per l’home. En L’ofrena son dos homes. La composició comença a agafar la tècnica cubista.

Una altra figura àmpliament representada en la pintura picassiana és la de l’arlequí. El color de la carn i les mans grosses es mostra de l’interès que tenía l’artista per la volumetrització de les formes.

Dins la sèrie dedicada a Las Meninas destaca el quadre de la infanta Margarita Maria. Aquesta va arribar a centrar l’atenció de l’artista en 14 quadres de la sèrie.

I així podríem continuar fins l’infinit. El millor és fer una visita al Museu per poder contemplar de primera mà l’obra del geni malageny. Aquesta és la col.lecció permanent del Picasso.

Per saber més de l’exposició cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: