LA GAVIOTA, DE MICHAEL MAYER

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

 

Irina Arkadina (Annette Bening) és una coneguda actriu russa que passa l’estiu a la finca del seu germà Sorin.

Sorin (Brian Dennehy), el germà, es un home gran i malalt.

Boris Trigorin (Corey Stoll) també hi és. Es escriptor i’amant d’Irina.

La jove actriu Nina Zarechnaya (Saoirse Ronan) també estiueja a la finca.

 

Som a Rússia a final del segle XIX. L’actriu Irina Arkadina és una veterana i vanitosa estrella del teatre moscovita que passa part de l’estiu al costat d’un llac en una idíl.lica finca propietat del seu germà. Allí comparteix els dies amb el seu amant, l’escriptor Boris Trigorin, el seu fill aspirant a escriptor i la jove i ingènua actriu Nina Zarechnaya. Ells i d’altres personatges, patiran un fatal enamorament amb la persona inadequada.

Als amants del teatre i la literatura, especialment la russa, els pot sonar aquesta història perquè està basada en L’oreneta, l’obra teatral de Txèhov.

Les peces del dramaturg rus han sigut portades al cine vàries vegades i precisament aquesta és una de les que més interès ha despertat.

En l’obra -que per cert, no va agradar quan va ser estrenada, i ara en canvi, és molt valorada- Txèhov parla de l’erosió que el pas del temps produeix en els ideals de les persones, de les banalitats humanes -siguis jove amb necessitat de notorietat ràpida o adult quan t’has d’enfrontar al pas del temps que pot resultar frustrant- i dels desigs que no son corresposts.

El director nord-americà Michael Mayer ha assumit l’adaptació de l’obra per la gran pantalla i com que sap que no podia limitar-se a fer una mena de teatre filmat, signa un treball àgil i creatiu amb molts primers plans, una càmera dinàmica -que pot resultar estrany pels qui vagin a veure el film amb mentalitat de que van a veure una obra de base teatral- i una desestructuració de la linialitat de la narració doncs es comença pel quart acte per veure després les tres anteriors amb flashbacks i al final tornem a veure de nou allò que havíem vist al començament, però aquesta vegada ja des d’una lectura diferent.

Donades les característiques, gran part del mèrit de l’obra recau en el repartiment: la diva que interpreta Annette Bening, qui ens ofereix un desplegament de recursos, Brian Dennehy amb el seu Sorin d’existència ja crepuscular, la ingènua Nina a qui dóna vida Saoirse Ronan…

I actors al marge, també s’ha de valorar la cuidada fotografia a càrrec de Matthew Lloyd.

El conjunt és una correcta adaptació de l’obra d’Anton Txèhov plasmada amb un llenguatge ben diferent.

 

 

Michael Mayer dirigeix La gaviota. Té base per fer-ho perquè essent aquesta una peça teatral, ell és també director teatral i ja té experiència amb Txèhov: l’any 2000 va dirigir Oncle Vània amb dos protagonistes de luxe, Derek Jacobi i Laura Linney.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: