LA MASIA DE JOAN MIRÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

Joan Miró és un dels representants del surrealisme del nostre país, encara que es tracta d’un surrealisme molt personal que reflexa no només el seu interès en el subconscient sinó en allò que es pot considerar infantil.

Encara que Miró va néixer a Barcelona, tant la seva vida particular com la seva vida pictòrica estan relacionades amb el món rural, especialment el de Montroig. Ja des de les primeres obres va mostrar una influència en els paisatges i personatges que representava del que veia durant les seves estades estiuenques per terres tarragonines.

Aquesta vinculació amb la terra es pot apreciar en les pintures que va ver a final dels anys 10 i començament del anys 20 del segle passat. Una d’elles, a més, és una de les seves obres més famoses: La masia.

La va començar a l’estiu de 1921 en tornar d’un primer viatge a Paris i la va acabar l’any seguent a Paris. Era una època aquella en que Miró alternava estades a la capital francesa amb viatges, especialment a l’estiu, a Montroig.

Fer La masia li va costar nou mesos (com una gestació, segons va dir ell mateix). La relació que mantenia Miró amb la terra queda resumida en el quadre que representa la granja de la seva família: el grafisme de caràcter ingenu i realista alhora dels objectes representats, els animals domèstics, els vegetals que s’hi treballaven i els utensilis d’ús habitual. Si aquesta és l’època detallista d’en Miró, aquesta és l’obra més detallista del pintor.

Miró va confessar que hi va posar tot allò que ell volia al camp, des d’un arbre fins a un petit cargol, donant igual importància al dibuix d’una petita formiga gairebé imperceptible.

Aquest estudi dels detalls, per petits que fossin, és el que s’ha anomenant caligrafia mironiana.

Per acabar la pintura, va haver de desfer-se de les influències estrangeres; així a París en posar-se a treballar de nou amb el quadre va entendre que hi havia alguna cosa que no acabava d’anar bé perquè no podia pintar la gespa de Montroig inspirant-se en la de Boulogne, així que va demanar que li enviessin herbes de Montroig en un sobre. Tot i que li van arribar seques, li van servir per continuar la feina.

Quan va acabar la pintura, no la va poder vendre, no semblava interessar a ningú. El seu marchant Rosenberg, després de tenir-la un temps a casa seva, li va suggerir dividir-la en trossos per intentar vendre-la. Evidentment Miró no va voler fer això i al final la va acabar comprant l’escriptor Ernest Hemingway per cinc mil francs.

Si volem veure l’original d’aquesta obra, haurem de viatjar fins a Washington doncs està exposada a la National Gallery on va ser donada l’any 1987 per Mary Hemingway.

 

Aquí veiem a Joan Miró, pintor, ceramista i escultor, amb la seva esposa Pilar Juncosa.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: