LA QUIETUD, DE PABLO TRAPERO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Martina Gusmán i Berénice Bejo interpreten a les germanes Mia i Eugenia Montemayor. Son dues germanes que mantenen una relació molt especial.

A les peculiaritats de les filles, s’hi suma la mare -inerpretada per Graciela Borges- un personatge que amaga més d’un secret.

 

Dues germanes es retroben després de molt temps d’estar separades. Una torna a causa del delicat estat de salut dels seu pare, mentre que l’altra sembla pretendre que res ha canviat. Junt amb la mare, les tres es veuran obligades a reconstruir el passat i enfrontar-se als desafiaments que apareixen en el present.

El director argentí Pablo Trapero encara amb el film La quietud un desafiament comercial i artístic com no havia afrontat fins ara doncs la pel.lícula és, entre d’altres coses, un relat intimista i femení com el realitzador argentí no havia fet abans. Es una cinta ben diferent al seu últim èxit El clan.

Això sí; hi ha un fil conductor en la seva filmografia: l’exploració de la família, perquè través d’ella indaga en els secrets més foscs del seu país. En aquest film, per exemple, el descobriment de per què la família protagonista és la propietària de la finca La quietud desencadenarà el drama definitiu.

En efecte, La quietud és el nom de la finca dels Montemayor, una família que és un polvorí de turbulències afectives aixecat sobre un secret familiar molt fosc.

Es l’infart del patriarca, Augusto Montemayor, conseller d’un bufet d’advocats, el que provoca la tornada des de París de la filla gran, Eugenia, però la tornada de la primogènita trastoca la tranquil.litat de La quietud, per fer un joc de paraules. Per un costat, perquè té una relació molt franca amb la seva germana Mia, una relació tant propera que en algunes escenes es diria que podria ser fins i tot incestuosa perquè comparteixen algunes coses que no tots els germans i germanes comparteixen. I per altra banda, perquè Esmeralda -la mare- té una predilecció per Eugenia que Mia no entén, encara que Mia sempre ha tingut una molt especial veneració pel pare

La primera hora de projecció és la part més continguda en la que anirem coneixent detalls reveladors, però després començaran a saltar espurnes amb rancúnies, infidelitats, odi…

Cal fer esment de la feina interpretativa de les tes actrius principals. Graciela Borges, en el paper de mare, és a l’alçada del seu prestigi, una de les artistes argentines més valorades, mentre que les filles son perfectament retratades per Martina Gusmán i Bérénice Bejo; a més s’assemblen, es diria que que son germanes de veritat. Es dóna la circumstància de que Bejo havia abandonat Buenos Aires sent una nena i això l’aproxima encara més -per les característiques de l’accent- al personatge d’Eugenia que ve de viure durant molt temps a França

En resum, La quietud és un títol que ens acaba resultant gairebé irònic perquè a la finca el que hi ha és pertorbació, inquietud, incomoditat. El lloc és l’espai on transcorre una història que es desborda per convertir el film en un desaforat folletó, en un melodrama tràgic. Això sí, folletó però amb una bona elegància formal.

Però compte perquè més enllà del folletó, La quietud és amb la seva podrida família una metàfora de l’Argentina més fosca, i és també, enllaçant amb el que dèiem al començament, un interessant estudi de dones.

 

La quietud és el novè llargmetratge de Pablo Trapero. En la seva filmografia hi ha un fil conductor: la família.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: