LA REVOLUCIÓN SILENCIOSA, DE LARS KRAUME

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


A la dividida Alemanya de 1956, poc abans de què s’aixequés el mur, dos estudiants exploren secretament el cantó occidental i gràcies a això descobreixen amb admiració allò que el cantó oriental on viuen tracta d’impedir que es publiciti: la revolta del poble hongarès reclamant un socialisme democràtic, revolta que acabaria sent aixafada per la intervenció de l’exèrcit rus.

La lluita per la llibertat despertarà les simpaties de tota una classe d’alumnes a punt de graduar-se que, en solidaritat amb els seus veïns europeus, decideixen guardar un minut de silenci a les aules en record de les víctimes, desafiant així la doctrina ideològica de l’est.

El film La revolución silenciosa està dirigit pel cineasta alemany Lars Kraume qui també és el guionista. Es basa en fets reals que van ser descrits en la novel.la La classe silenciosa escrita per Dietrich Garska que es va publicar fa una dotzena d’anys.

S’ambienta a la ciutat de Stalinstadt, actualment Eisenhüttenstadt, a Brandenburg.

Sembla que el cinema alemany li ha agafat el gust per reconstruir episodis desconeguts del passat recent. Ara li toca el torn a a aquesta fosca història que ens narra com un petit gest -un minut de silenci- és capaç de despertar la paranoia intransigent del règim i marca el destí d’aquest joves idealistes i de les seves famílies.

El que intenta Kraume és reflectir el cost que comporta desafiar el status quo al temps que recrea l’atmosfera d’opressió que imperava en un país de l’òrbita soviètica.

A la complexa reflexió política sobre la profunda irracionalitat del totalitarisme, s’afegeixen conflictes morals relacionats amb la culpabilitat, les relacions paternofilials, la companyonia, la por a la veritat, el sentiment religiós o fins i tot aquelles lleialtats que resulten excloents.

A la correcció narrativa de la pel.lícula cal afegir una bona interpretació coral, encara que destaquen el jove Jonas Dassler com Erik, Leonard Scheicher en el paper de Theo, o Lena Klenke amb un personatge homònim.

Cinta amb profunditat dramàtica, potser eleva massa el to a mesura que va avançant, però en qualsevol cas és entretinguda i efectiva i ens mostra com la propaganda des de l’estat pot soscavar qualsevol iniciativa individual de pensament lliure. Encara que ens narra una “anècdota”, sovint son aquests detalls de la intrahistòria els que resulten més didàctics.

 

“Si no lluites per les teves opinions i sentiments, estàs mort”, diu el cineasta Lars Kraume, director i guionista de La revolución silenciosa.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: