LA RULETA DE LA FORTUNA Y LA FANTASÍA, DE RYÛSUKE HAMAGUCHI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Després de sorprendre amb les pel·lícules Happy hour (2015) i Asako I & II (2018), el director japonès Ryûsuke Hamaguchi ha dirigit La ruleta de la fortuna y la fantasía, un tríptic sobre l’amor, els retrobaments i les casualitats, amb protagonistes femenines, cosa que és una constant d’aquest realitzador.

Es tracta doncs de tres migmetratges que narren un triangle amorós, el joc de seducció d’una estudiant a un professor i, finalment, el retrobament casual de dues dones que van ser companyes de classe vint anys abans. Són tres històries sobre la naturalesa fortuïta de les relacions, el reflex en la resta de la gent de la imatge que construïm de nosaltres i els efectes de les casualitats.

Hamaguchi és un director que cuida la paraula dels personatges i es preocupa per obtenir una observació naturalista d’ells; són característiques que s’aprecien en la filmació dels diàlegs com el que mantenen dues amigues en el seient posterior d’un taxi durant els primers minuts de la pel·lícula: les noies parlen sobre un noi que una d’elles acaba de conèixer. Es una conversa distesa en la que riuen i comparteixen confidències mentre parlen de la màgia que es dona en una primera cita entre dues persones i la por a que desaparegui aquella espurna inicial. Aquests tipus de converses fan que els espectadors se sentin propers a allò que s’explica i al mateix temps, una seqüència com aquesta recull la senzillesa del film en la que Hamaguchi parla de desil·lusions, casualitats, pors i penediments, és a dir, de la vida.

A través de les tres faules que tenen tendresa, sarcasme i encant, se’ns ofereix un retrat de la classe mitjana amb les seves inseguretats, decepcions, pors, necessitats insatisfetes i angoixes.

Com dèiem, són tres històries independents, però estan unides per idees i estructures recurrents, no solament perquè són dones les protagonistes sinó també perquè en totes les narracions s’exposen les conseqüències de les eleccions més intimes, la incidència de l’atzar i les maneres de portar les contradiccions, les temptacions, els desigs i la culpa.

Amb una posada en escena delicada, elegant, senzilla i sense massa moviment de càmera, Hamaguchi dona la mateixa importància a com es diuen aquelles coses que es diuen, que com es calla allò que es calla, i se’ns mostra no ja com un cineasta prometedor sinó com un director interessant i consolidat. Amb aquest tríptic de relats impulsats per l’atzar i la imaginació, ens ho confirma.

 

“L’ésser humà és imperfecte i els meus personatges són profundament humans”, diu Ryûsuke Hamaguchi, un dels directors japonesos amb més projecció en l’actualitat.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: