LA SOCIEDAD LITERARIA Y EL PASTEL DE PIEL DE PATATA, DE MIKE NEWELL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Juliet Ashton (Lily James) és una jove escriptora d’èxit.

Buscant una història per la seva nova novel.la, coneix a Dawsey Adams (Michiel Huisman) amb qui ha estat intercanviant correspondència…

… i accedirà a una curiosa societat literària.

 

Som al gener de 1946. Londres està deixant enrere la segona guerra mundial. L’escriptora i periodista Juliet Ashton és jove i ja ha tastat l’èxit professional. Ara està buscant un argument pel seu segon llibre. I el troba en una carta que rep d’un desconegut des de Guernsey, una petita illa al Canal de la Mànega que va ser ocupada pels nazis durant la guerra. Però Juliet troba molt més que un tema per inspirar-se. A mesura que va intercanviant cartes amb l’estrany, queda cada vegada més fascinada per un món meravellosament excèntric, el de la Societat Literària i el Pastís de Pell de Patata de Guernsey.

L’anglès Mike Newell és el director d’aquesta curiosa pel.lícula. Té una filmografia també curiosa per heterodoxa: Donnie Brasco, Harry Potter i el calze de foc, El somriure de Mona Lisa o el seu principal èxit, Quatre bodes i un funeral. Doncs ara torna amb la que possiblement és la més britànica-per l’estil- de totes les seves cintes.

I hem de reconèixer que en aquest aspecte no defrauda perquè té tot allò que s’espera d’una pel.lícula molt britànica: el tema, l’atmosfera, els personatges, la fotografia…

En aquest cas, la protagonista és una noia atrevida i independent, una escriptora d’èxit com dèiem abans, molt ben considerada pel seu editor i amb un nuvi americà. La seva vida canvia quan rep una carta d’un admirador, un granger de Guernsey que li explica que tenen un club de lectura, el de l’estrany i llarg nom més a dalt indicat. No cal dir que la nostra escriptora decideix anar-hi i allí es trobarà una fosca història i un atractiu i jove granger.

Naturalment, més enllà de la trama romàntica que ja es veu venir, el que de veritat ens descobreix el film és una part de la història britànica poc coneguda i que molts continuen tractant d’amagar: el col.laboracionisme amb els invasors nazis. Això sí, l’esmentada illa va ser l’únic lloc de la corona britànica que els alemanys van poder ocupar.

Aquest és un interessant element històric i com que també es toca inevitablement l’element literari, té la pel.lícula els seus moment de reivindicació de la paraula amb intercanvis epistolars i cites literàries.

De fet, el film es basa en una obra literària, del mateix títol, que va ser escrita a quatre mans per la nord-americana Mary Ann Shaffer, que la va començar, i la seva neboda Annie Barrows, que la va acabar. Mike Newell en fa una digna adaptació, desimbolta i humana però també convencional i predictible on trobarem història, amistat, literatura, drama i romanticisme, oferint-nos una visió més íntima i femenina d’aquella guerra.   

 

Mike Newell és un veterà de l’ofici: quaranta anys de carrera. Diu que es considera un simple artesà sense ínfules d’autor i que se sentiria molt satisfet si el dia que ho deixi fos recordat com un “narrador aplicat”.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: