LA SOLEDAT, PER JEAN-BAPTISTE-CAMILLE COROT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La soledat, per Jean-Baptiste-Camille Corot.

La figura femenina amb una lira a la mà.

Detall del paisatge.

Detall del paisatge.

 

Jean-Baptiste-Camille Corot (1796 – 1875) va ser un pintor parisenc que va practicar tant el retrat com el paisatge, gènere aquest últim en el que va destacar especialment.

Un exemple dels seus paisatges és el que aquí veiem titulat La soledat. Record de Vigen, Limusín, que va realitzar el 1866.

L’obra s’emmarca dins del conjunt de souvenirs (records) que Corot va pintar al final de la seva vida en els que barreja la contemplació dels boscs francesos amb els records de diversos indrets d’Itàlia; en ells, més que la representació d’un lloc concret, l’artista va evocar l’emoció experimentada davant la natura.

Amb La soledat, Corot posa de manifest que la visió que té de la naturalesa és diferent a la dels seus contemporanis: en lloc de la representació naturalista de Rousseau o realista de Courbet, s’estima més pintar una natura que incita a la poesia i al somni bucòlic.

El quadre pertany a un gènere que, de fet, ja es denominava record al segle XIX. Corot havia aparegut en el moment en el que l’observació havia destronat la imaginació; com la resta dels seus col·legues, va tornar d’Itàlia on s’hi va estar durant tres anys (1825 – 1828) amb més d’un centenar d’estudis realitzats del natural que més tard li van servir per les composicions de taller. Un sol esbós pot donar lloc a diverses variants, a vegades deu o vint anys després, així, va crear a partir de la dècada de 1850 paisatges compostos totalment a partir del record que tenia d’estudis pintats en diferents moments de la seva vida.

En aquest veiem una dona asseguda que porta un pentinat clàssic i a la mà dreta té una lira mentre mira cap al fons del quadre des d’on sorgeix una bonica llum que inunda una bona part de l’obra. El moviment dels núvols parteix de la línia de l’horitzó i dona la sensació de que anima tot el quadre.

Però la majoria dels detalls estan una mica borrosos a posta, és una solució tècnica per donar-li la dimensió bucòlica i poètica que comentàvem; d’aquí també els tons grisosos. Així, Corot pretenia conferir als quadres tota l’emoció que desitjava compartir amb els espectadors: “Per poder entrar en els meus paisatges, caldria tenir almenys la paciència de permetre que s’aixequés la boira. Solament es pot penetrar en ells poc a poc i quan s’hi està dins, cal estar a gust”, va dir l’artista.

La Soledat és un dels quadres que Corot va presentar, fora de concurs, al Saló de 1866. Va ser adquirit per l’emperadriu de França, la granadina Eugenia de Montijo, per la seva col·lecció particular.

En l’actualitat, pertany a la col·lecció del museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

 

El parisenc Jean-Baptiste-Camille Corot (autoretrat) va destacar especialment en el gènere del paisatge.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: