LA TARDA AL VOLTANT DEL PIANO, DE JEAN BERAUD

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

El pintor francès Jean Béraud era fill d’artista -el seu pare era escultor- però no sembla que això fos el que l’influenciés decisivament per acabar dedicant-se al món de l’art doncs la seva primera formació va ser en lleis i fins i tot quan va acabar la carrera de dret va exercir com advocat. No obstant, l’arribada dels prussians a París ocupant la ciutat, va truncar moltes coses, entre elles, la seva carrera professional.

Va fer un canvi brusc (però encara era molt jove doncs tenia vint-i-tres anys) assistint a classes d’art i ocupant un taller a Montmartre, per acabar exposant al Saló.

Els seus primers temes van ser retrats, més tard tocaria també la mitologia i va acabar sent un destacat pintor, especialment de la vida parisenca.

Veiem un dels seus quadres d’aquesta línia de representacions. Es tracta del titulat La tarda al voltant del piano, també conegut simplement com Una tarda.

Realitzat l’any 1880, retrata en primer pla un home que murmura alguna cosa a la orella d’una noia, la cual va vestida de blanc com símbol de la innocència. Rere el seu ventall, gira la cara cap ell denotant certa reserva encara que mostra total atenció al que l’home li està dient. En la estratègia del matrimoni d’aquella època, cada tarda és l’oportunitat per trobar-se i el ball social, la comèdia de les aparences, es juga aquí, en espais privats i sota els llums d’un gran saló. En aquell temps un bon pis de burgesos no podia ser concebut sense aquest espai teatral on la mestressa de la casa rebia un dia fix oferint aquestes trobades socials de tarda.

En segon pla, senyores de més edat adornades amb diamants parlen, al mateix temps que observen aquest inici de declaració. Als homes se’ls veu de peu discutint els seus temes a l’espera del començament del concert. Es veu una jove inclinada sobre el piano mirant una partitura. Tocar bé el piano era una demostració pública de bona educació i augmentava les possibilitats de tenir un bon matrimoni. Ara bé, no sempre era una o un pianista aficionat qui el tocava, també es contractaven els serveis d’una cantant o d’un virtuós del piano.

La composició de les figures en el quadre no és gratuïta, té el seu significat: son tres plans superposats que subratllen la repartició dels papers i dels poders dels personatges. La figura masculina en primer pla, les dones assegudes en segon pla i els homes de peu coronant aquesta piràmide.

L’estil de Béraud es veu aquí de toc ràpid i lleuger en elements com els vidres dels canelobres o el tul dels vestits per crear una impressió de brillantor i transparència.

La presència de la gent impedeix veure bona part del mobiliari del saló, de manera que en aquest aspecte el quadre només pot donar una molt lleugera idea de la imatge d’acumulació que triomfava en els interiors burgesos d’aquell temps.

Per això, Una tarda al voltant del piano és una molt bona representació d’una part de la societat i costums de la Belle Époque.

Qui vulgui veure l’original de la pintura haurà de viatjar fins a París doncs es troba exposat al Musée Carnavalet, institució dedicada a la història de la ciutat.

Per veure el quadre a pantalla completa cliqueu aquí.

 

Així es va autoretratar Jean Béraud quan tenia seixanta anys.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: