LA VIRGEN DE AGOSTO, DE JONÁS TRUEBA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Itsaso Arana és Eva, una noia que necessita replantejar-se la seva identitat fent coses diferents.

 

Eva està a punt de fer trenta-tres anys i està passant un mal moment després d’una ruptura sentimental, i ha convertit gairebé en un acte de fe la seva decisió de quedar-se a Madrid a l’agost. Necessita sentir les coses d’una altra manera i els dies i les nits es presenten com un temps d’oportunitats mentre se celebren les revetlles d’estiu i es troba amb altes persones, a alguna de les quals tracta d’ajudar, encara que en realitat, s’està ajudant a sí mateixa. 

La virgen de agosto és l’última pel.lícula del madrileny Jonás Trueba qui un bon dia va decidir quedar-se a la seva ciutat durant el mes d’agost per poder viure la transformació de Madrid durant les setmanes de vacances. I què va veure? Doncs una ciutat en la que es barrejaven i convivien els estrangers amb els resistents autòctons com ell, una ciutat que esdevenia més poble que mai (almenys en alguns barris).

I en un estiu a Madrid, que ja no resulta tan desèrtic com anys enrere, es belluga la protagonista del film. Eva decideix anar a viure un parell de setmanes a un pis prestat just al centre de les revetlles. Així, les vacances en soledat li donen la oportunitat de diverses trobades, algunes amb coneguts i d’altres amb desconeguts, que aniran donant forma al seu estiu i també a la percepció que té d’ella mateixa.

Eva és interpretada per l’actiu navarresa Itsaso Arana qui també signa el guió -donant una perspectiva femenina a la història- junt amb el director Jonás Trueba. Cal tenir en compte que els dos es coneixen des de fa anys doncs Arana ja va intervenir en les pel.lícules Las altas presiones i La reconquista del realitzador madrileny. A La virgen de agosto, com és lògic, Arana s’apodera per complet del relat interpretant amb gran naturalitat -una de les qualitats del film, la versemblança- la protagonista. Per cert, és el primer guió que Trueba no escriu en solitari.

A part d’Eva, els carrers també tenen el seu protagonisme: repartides durant la primera quinzena del mes, es succeeixen en barris separats per escassos metres les festes d’agost, com la de la Paloma. Es com a Barcelona les festes de Gràcia i a continuació de Sants, solament que nosaltres les fem durant la segona quinzena.

La verge d’agost és la patrona popular i no oficial dels madrilenys i l’assumpció del dia 15 posa punt i final a les festes durant dues setmanes de calor i música al carrer. Doncs aquest és el teló de fons de la pel.lícula en la que Trueba demostra el seu afecte per la ciutat que retrata amb cura en alguns dels llocs essencials com La Latina o la sala de cine del Cercle de Belles Arts. Es un bonic dibuix urbà com escenari de la història.

Al llarg de la narració -a ritme pausat, de vida real-, els personatges entren i surten de la vida de Eva deixant les seves petjades. La pel.lícula culminarà amb un emotiu desenllaç, un tram final que condensa ens uns plans l’esdevenir vital i sentimental de la protagonista i donarà resposta a la seva crisi. I el que ens queda quan el film s’acaba, entre altres coses, és que ja no tenim a Eric Rohmer però tenim a Jonás Trueba.

 

 

Pel.lícula sobre la identitat, La virgen de agosto és el cinquè film de Jonás Trueba en nou anys. No està gens malament.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: