LA VOLUNTARIA, DE NELY REGUERA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Cansada de la seva vida de jubilada i d’haver-se de comparar amb amigues que són avies, Marisa decideix viatjar a un camp de refugiats grec on, segons ella creu, necessiten gent exactament com ella. Però quan arriba allà, descobreix una realitat que no havia imaginat que la porta a explorar els límits entre l’amor i la necessitat de sentir-se útil perquè quan coneix al petit Ahmed, aquests límits comencen a desdibuixar-se.

Com ja havia fet en la seva primera pel·lícula María (y los demás), la directora barcelonina Nely Reguera torna a endinsar-se en la crisi generacional, però en el cas de La voluntaria, després de la jubilació. La cineasta dedica la història a reflexionar sobre el desig de la protagonista d’estimar i cuidar.

I la protagonista és una metgessa jubilada qui com que ara porta una existència gris, decideix refer la seva vida en un camp de refugiats grec, a la recerca de trobar un sentit a l’existència.

El film desprèn alguna mirada poc complaent sobre certes actuacions de les organitzacions de voluntariat; es sobre tot, aquelles coses que sembla que s’haurien de fer i no es fan perquè “són les normes”.

Reguera, també guionista de la pel·lícula, planteja moltes preguntes com que és allò que ens fa cuidar-nos els uns dels altres, realment és el benestar de l’altre o és la nostra pròpia satisfacció? estem disposats a acceptar sacrificis i renúncies en la nostra societat tan consumista? o és possible combatre les injustícies del sistema solament amb bones intencions per no renunciar a la nostra comoditat?

Un dels principals actius del film, possiblement el principal, és la creació que fa l’actriu Carmen Machi del personatge de Marisa al que injecta emoció i força i el converteix en un reflex dels nostres dilemes morals.

Rodada en un camp de refugiats real de Grècia, La voluntaria és una pel·lícula benintencionada però que té alguns convencionalismes i algun personatge massa pla. No obstant, és un film que com dèiem, planteja preguntes deixant les respostes per als espectadors: què pesa més en algunes actituds? fer un acte de generositat o és que aquest acte pretén més aviat omplir el nostre buit? Aquests dilemes donen un plus d’interès a la pel·lícula que té un bonic final.

La directora Nely Reguera va néixer el dia de Nadal de fa quaranta-tres anys. En els dos llargmetratges que ha dirigit ha sigut també coguionista. En relació al primer, Maria (y los demás), va ser nominada com millor directora novell als premis Goya.

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: