LAS HEREDERAS, DE MARCELO MARTINESSI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Chiquita (Margarita Irún) i Chelo (Ana Brun) son parella i viuen còmodament gràcies a una herència. Però arriba un dia en que els diners comencen a faltar.

La vida de Chelo queda totalment trasbalsada no solament pels problemes econòmics sinó per la inesperada presència d’Angy (Ana Ivanova).

 

Som a Asunción, Paraguai. Dues dones, Chela i Chiquita, ocupen una posició a l’alta burgesia de la ciutat gràcies a què havien heretat suficient patrimoni com per veure passar la vida còmodament. Però com que no generen, ara que ja tenen seixanta anys es troben amb que els diners comencen a faltar i, en conseqüència, la situació de les dues canvia.

També la relació entre elles sembla haver canviat, sobre tot des que per fer front a la crisi econòmica personal que se les venia al damunt van començar a vendre els bens heretats: mobiliari, el piano, quadres…

Quan Chiquita, la més decidida de les dues, va a la presó acusada de frau, Chela es veu obligada a abandonar definitivament la comoditat de la seva existència i comença una mena de servei de taxi amb el seu propi cotxe, principalment per un grup d’ancianes. Fortuïtament coneix a Angy -filla d’una de les seves clientes- una dona més jove i molt extravertida. Junt amb la seva inesperada feina de taxista, aquesta nova relació afecta profundament els seus sentiments provocant-li una revolució interna. 

Les protagonistes de Las herederas son persones que ens deixen veure les seves ferides. Són dones i són lesbianes, i en la societat en la que viuen, no es fàcil que t’acceptin tal com ets.

Aquest és el tema que planteja el director Marcelo Martinessi que debuta amb una pel.lícula absorbent i densa que invita a parar la mirada en unes vides alienes molt concretes.

I especialment en una d’elles, Chela, una dona que tot i la seva edat, encara no s’ha enfrontat amb la vida -coses de portar una existència còmoda- ni pel que podem veure, ni amb ella mateixa. La casa que habita i la seva companya han sigut per ella tot un refugi. Però es troba amb els esmentats problemes econòmics que l’obliguen a sortir del seu món. Coneixerà altres dones i descobrirà que no està sola.

Es aquest un film molt sobri, amb plans fixos i altres seqüències que Martinessi, intencionadament, no remarca gaire, vol que siguin subtils, és tota una declaració estilística. A part de l’austeritat visual, destaca la seva emotivitat que neix de la simplicitat -no és una una cinta de subratllats- i, per descomptat,  la feina de les actrius, especialment, la d’Ana Brun, excel.lent en el que per sorprenent que pugui ser, és el seu debut davant d’una càmera cinematogràfica -Martinessi no és doncs l’únic debutant aquí-, una actriu que és capaç de parlar amb els ulls tant com amb la boca.

Així, La Herederas es converteix en un univers gairebé secret de dones soles, que viuen pràcticament al marge. Es tota una peça íntima que s’estima la prudència dels silencis i que tot i la temàtica, no vol jugar amb la gratuïtat emocional.

Marcelo Martinessi debuta dignament amb Las herederas. Tan dignament que li ha valgut l’Ós de plata que porta a la mà.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: