LAURA FERNANDEZ. LA SEÑORA POTTER NO ES EXACTAMENTE SANTA CLAUS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

El temps de la climatològicament rufolosa Kimberly Clark Weymouth, una petita ciutat que pateix tot l’any vent fred i neu i on Louise Feldman va ambientar el clàssic infantil La señora Potter no es exactamente Santa Claus, va permetre obrir a Randal Peltzer amb molt d’èxit una tenda de souvenirs. Cada dia aquesta població rep lectors de l’excèntrica escriptora i, de mala gana, viu d’ella. Però, què passaria si fart d’un destí que no ha escollit, Billy, el fill de Randal, decidís tancar la tenda i canviar de ciutat? Podria Kimberly Clark Weymouth permetre’s deixar de ser el lloc que sempre ha sigut i convertir-se en una altra cosa?

Des del seu debut fa uns anys amb Bienvenidos a Welcome, Laura Fernández ha anat construint a través de les seves novel·les un molt peculiar univers literari que destaca per una il·limitada imaginació i un estil que agafa detalls de la narrativa fantàstica i de la detectivesca per combinar-los i plasmar-los en un resultat final realment singular.

La seva última obra, La señora Potter no es exactamente Santa Claus, és una novel·la que conté una altra novel·la i un número considerable d’històries que van apareixent amb la mateixa velocitat amb la que van els que les protagonitzen, uns personatges tendrament estrafolaris que habiten l’insòlit món creat per l’autora, un univers que té el seu epicentre en la citada ciutat a la que ve gent d’arreu per deixar els seus desitjos per escrit perquè la senyora Potter els concedeixi.

I en aquest univers de deriva imprevisible, la ficció es nodreix de la realitat, i la realitat, al seu torn, s’acaba contaminant per la ficció en un enginyós joc que fa saltar pels aires les fronteres entre allò que distingim com la realitat i la seva representació.

Així, entre maquetes a escala de ciutats submergides, quadres de remots paisatges imaginaris, quaderns que contenen la vida d’altres o figures tancades en una bola de neu, aquesta novel·la qüestiona la naturalesa de la ficció i dels relats que construïm.

Però compte, perquè explicat això, pot semblar que amb tanta imaginació desbordada, més que una novel·la podria ser un conte infantil. Doncs no, es tracta d’una demolidora reflexió sobre com els humans creem ficcions per poder sobreviure, i és també una reflexió sobre la creació literària, l’art com refugi, el fracàs, la soledat dels incompresos, els contradictoris sentiments que produeix la maternitat i aquelles ferides de la infantesa que, amagades, arrosseguem tota la vida.

Laura Fernández es va emportar per aquesta obra el premi al millor llibre de ficció en la seva última edició, i el jurat se’l va concedir destacant que “en un context com l’actual en el que assistim a un excés de realitat testimonial en la literatura, aquesta història ambientada en la sempre freda i rufolosa Kimberly Clark Weymouth suposa una immersió joiosa i fins i tot golosa en un món a part a través d’una novel·la feliçment desencadenada”.

 

De Terrassa és Laura Fernández, escriptora d’una prosa exuberant i imaginació sense límits.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: