LEONARD FREED

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Aeroport d’Amsterdam.1964.

Banyant-se al canal. Prop de Dortmund.

Una policia juga amb nens. Harlem, Nova York. 1978.

Mans a la presó d’Angola.

Martin Luther King rebut a Baltimore després de rebre el Nobel de la Pau. 1964.

Dona polonesa amb el número de presonera d’Auschwitz tatuat al braç. Mainz, Alemanya.

Sobre el gel.

 

De Brooklyn, Nova York, era Leonard Freed (1929 – 2006), el fotògraf del que parlem avui.

Els seus pares eren jueus de classe treballadora, i ell no tenia un interès especial en el món de l’art. Però en un viatge als Països Baixos que va fer el 1953, va començar a prendre fotografies i va descobrir la passió per l’ofici.

A l’any següent, després de més viatges per Europa i també pel nord d’Africa, va tornar als Estats Units i va estudiar amb Alexei Brodovitch, fotògraf i dissenyador gràfic. Aquests estudis li van permetre millorar la seva tècnica.

Quatre anys després es va traslladar a Amsterdam i va fotografiar la comunitat jueva de la ciutat doncs tenia un interès especial per tot allò vinculat a les seves arrels. Així, el 1961 va publicar un llibre sobre els jueus a Alemanya.

Treballant com freelance des d’aquell any, Freed va continuar viatjant per diversos països per fer reportatges de variada temàtica: els negres a Amèrica (1964-65), esdeveniments a Israel (1967-68), la guerra del Yom Kippur del 1973 i el departament de policia de Nova York (1972-79). També va fer fotografies per pel·lícules de la televisió del Japó, Països Baixos i Bèlgica.

Una anècdota que el va marcar: quan estava començant la carrera, Edward Steichen, qui aleshores era el director de fotografia del Museu d’Art Modern, li va comprar tres fotos per la col·lecció del museu i li va dir que era un dels tres millors fotògrafs joves que mai havia conegut i li va urgir a continuar fent com si fos un aficionat perquè els altres dos s’havien professionalitzat per fer fotografia comercial, deixant així de fer coses realment interessants. Així que li va etzibar: “en això, preferiblement, sigues un conductor de camió”.

El 1972 Freed es va unir a la prestigiosa Agència Magnum i va cobrir el moviment pels drets civils a Amèrica, feina que el va portar a la fama, i va continuar fent estudis sobre temes com la immigració polonesa i asiàtica a Anglaterra, el desenvolupament petrolier al Mar del Nord, o Espanya després de Franco.

La fotografia va ser per Leonard Freed tot un mitjà per poder explorar la violència social i la discriminació racial, la seva és fotografia social, tot un fotoperiodista.

El fotògraf Leonard Freed.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: