LLIBRES: BAGHERIA, DE DACIA MARAINI

Bagheria és un poble de la costa siciliana on l’autora del llibre, Dacia Maraini, va arribar al 1947.  Ella i els seus pares i germanes havien passat dos anys en un camp de concentració japonès on van conèixer la fam, la por i la presència de la mort. Dacia estava unida a Sicília per via materna amb una família noble. Així que, de tornada a aquella localitat, els esperaven els parents i una gens menyspreable vila (Vila Valguarnera) on els van allotjar però en els estables perquè no hi havia habitació per ells a l’edifici. Almenys, això sí, tenien una esplèndida vista al mar que l’autora, en recordar-lo, qualifica “d’un color verd vegetal”. Serà aquí on la petita Dacia descobrirà els seu orígens arrelats en aquell paisatge de sol, mar i agresta naturalesa En aquest lloc va viure fins als divuit anys quan va marxar cap a Roma. Molts anys després, Dacia, ja dona adulta, va tornar-hi per localitzar i rememorar aquell passat.

Es de l’experiència del retorn i del record, que Dacia Maraini ha realitzat aquesta obra crua però també amb les seves gotes de poesia, titulada Bagheria.

Sense tallar-se però amb sensibilitat, l’autora posa en solfa al seu pare, etnòleg de professió, als rebesavis aristòcrates i diversos personatges de la família com la conflictiva àvia Sònia, entre d’altres. La seva mare tampoc no se n’escapa: la qualifica de dona educada per ser un simple i bell adornament de la llar.

Al mateix temps, Maraini ens narra el declivi de Valguarnera i de Sicília en general, els excessos de la màfia sovint silenciats, les barbaritats urbanístiques…

Des de l’experiència del present amb el que es troba i el record d’un passat tampoc no massa engrescador, la narradora, amb tristor, certifica la pèrdua d’aquell passat que creia tenir a Bagheria en no poder-se reconèixer en ell; és una conflictiva síntesi d’amor i dolor.

Dacia Maraini és l’última descendent per part de mare de la família ducal dels Alliata de Salaparuta i aprofita aquesta obra per retre un homenatge a la memòria en aquest llibre de records que es troba a mig camí entre un arxiu familiar i les evocacions infantils, evocacions de la grandor i la decadència d’un indret que durant molt de temps va ser lloc vacacional de les famílies riques de Sicília, una localitat de sumptuoses viles i luxosos parcs desbordants de gessamins, palmeres i cítrics.

Amb un bon maneig de la ironia i una notable fusió de nostàlgia i curiositat, aquest és un deliciós llibre armat de records on Maraini exhibeix el seu refinat verb i la seva extrema sensibilitat. Es com si tots hi haguéssim estat.

Per saber més de Dacia Maraini:http://www.italica.rai.it/esp/principales/temas/biografias/maraini.htm

La polifacètica escriptora italiana Dacia Maraini. Es novel.lista, guionista, directora de cine, poeta, fundadora de revistes de literatura, fundadora de teatres…; una creadora molt respectada, una dama de les lletres.

2 comentaris

    ELENA says:

    HOLA JORDI,
    L’any 2004 vaig tenir la sort de trobar a la Libreia Italiana de Barcelona aquest llibre que em va agradar per la narració, la sinceritat i la realitat que plasma l’autora, de qui encara no coneixia cap altra obra. Em va impressionar descobrir aquesta història. Recomano a tots que la llegiu.
    Una abraçada,
    Elena.

    Jordi Rivera says:

    Gràcies Elena. Maraini és una excel.lent escriptora. Aquest és el segon llibre que recomano d’ella en aquest bloc, l’altre va ser “El tren de la última noche”.
    Maraini coneix bé les realitats de les que parla, especialment a “Bagheria”; això i la seva bona traça converteixen els seus llibres en obres notables.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: