LLIBRES: EN TIERRA DE LOBOS, DE LUIS GARCIA JAMBRINA

Som al mes de març de 1953. Una dona és atropellada en una carretera comarcal de la província de Salamanca. Poques hores després, el camiller de l’hospital de la capital al que l’han portat, truca per telèfon a Aurora Blanco, una coneguda reportera de successos de Madrid que treballa a peu de carrer a la publicació Crónica de Sucesos i que s’ha guanyat la confiança tant de policies com d’assassins. El camiller li comunica que la víctima ja estava ferida abans de ser atropellada. La periodista es presenta ràpidament a l’hospital i es troba amb que la dona ha desaparegut.

Aquesta és la història que ens planteja Luís García Jambrina a la seva última novel.la En tierra de lobos. El títol està inspirat en el poema de Claudio Rodríguez “Por tierra de lobos” i és que el context social en el que l’acció es desenvolupa dóna per molt.

Pocs podien imaginar que una dona que fugia descalça i mig despullada i que va acabar morint atropellada per un cotxe, pogués cridar tant l’atenció. Segurament perquè pocs es podien imaginar trobar-se amb una periodista amb vocació d’absoluta professionalitat i amb sentit de la justícia que acaba decidint que ha d’averiguar la veritat d’un assassinat vestit d’atropellament costi el que costi, moguda per la compassió que sent envers la víctima quan va sabent detalls d’ella, era una prostituta, i també perquè vol desemmascarar allò que amaguen la Guardia Civil i alts representats de l’estat. D’aquesta manera, la investigació tindrà una doble dimensió: humana i moral.

La periodista acabarà descobrint que el que inicialment semblava només una sòrdida història on van apareixen assassinades, no sols aquesta sinó d’altres prostitutes, podria tenir implicacions inimaginables.

L’acció es desenvolupa a Salamanca (encara que també hi ha aparicions de Madrid). A la capital salmantina existia un límit no senyalat però sí conegut entre els bonics i empedrats carrers i els que només tenien fang; una ciutat en la que les esglésies, palaus i convents encerclaven el barri xinés en l’època que ens explica el llibre. En aquest microcosmos hi havia un contrast brutal i una doble moral: l’espiritualitat convivia amb la carnalitat, la santedat amb el pecat.

Així que no cal dir que a En tierra de lobos les referències a una època tant determinada son nombroses i certament,  un periodista de successos ho tenia difícil per investigar crims en un país en el que oficialment mai passava res, en un país on la cacera, l’esport favorit d’en Franco, esdevenia també cacera humana.

Amb aquestes circumstàncies, la periodista s’acabarà trobant amb que el seu reportatge no es publicarà mai perquè els governants que acabaven de signar acords amb la Santa Seu i els Estats Units (es podria posar Bienvenido Mister Marshall com teló de fons) no es podien permetre el luxe de que s’aixequessin cert tipus d’escàndols que eren automàticament amagats, especialment si rere d’alguns d’ells es trobava el nom d’una família il.lustre o d’algun ric terratinent o, simplement, d’algú que pogués posar en perill la suposada honorabilitat del règim.

Així, a En tierra de lobos, la tridició literària i la barreja de gèneres es donen la mà perquè García Jambrina sap combinar  la trensió que és pròpia de la novel.la policiaca amb la dinàmica d’una novel.la d’aventures on l’acció es trepidant. No té discursos ideològics, son els propis personatges i la trama els que ens parlaran en un relat que manté la tensió fins al final.

L’obra és bon retrat de l’Espanya gris i tèrbola dels anys cinquanta on no sols hi havia racionament d’aliments sinó també de crims que es podien explicar.

El zamorà Luis García Jambrina és professor de Literatura Espanyola a la universitat de Salamanca i és crític literari a l’ABC Cultural. Es va iniciar en el món de la literatura amb dos llibres de comptes:  Oposiciones a la Morgue y otros ajustes de cuentas (1995) i Muertos S.A. (2005). L’any 2008 va publicar la seva primera novel.la El manuscrito de piedra que va ser guardonada amb el Premi Internacional de Novel.la Històrica Ciutat de Saragossa. Un any després va publicar El manuscrito de nieve. Les dues novel.les van ser finalistes del Premi de la Crítica de Castella i Lleó i les dues es desenvolupen també a Salamanca i tenen com protagonista a Fernando Rojas (sí, no és un error, el Rojas de La Celestina).

En relació a En tierra de lobos, García Jambrina ha explicat que el seu avi era un admirador incondicional de Margarita Landi, periodista de successos, i quan ell va morir, va deixar una carpeta de retalls dels articles de la reportera, dóna que havia marcat una època amb el seu estil independent i dinàmic i que tenia un glamour que brillava especialment en una època tant fosca com el de la postguerra espanyola. L’avi era, a més, un gran lector del setmanari El Caso que va néixer l’any 1952, un any abans de la història que els explica García Jambrina a la seva novel.la on, la publicació Crónica de sucesos i la periodista Aurora Blanco estan inspirats per El Caso i Margarita Landi.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: