LLIBRES: LUIS LANDERO. EL BALCÓN EN INVIERNO

Treient el cap pel balcó, debatent-se entre la vida que bull al carrer i la novel.la que ha començat a escriure però que no el satisfà, un escriptor es veu assaltat pel record d’una conversa que va tenir lloc cinquanta anys abans, en un altre balcó, amb la seva mare: «Jo tenia setze anys, i la meva mare quaranta-set. El meu pare, amb cinquanta, havia mort al maig, i ara s’obria davant nostre un futur incert però també prometedor. ».

El balcón en invierno, la recent novel.la de Luis Landero, és una narració emocionant d’una infància, la seva, en una família de pagesos a Alburquerque (Extremadura), i una adolescència al madrileny barri de la Prosperitat. És també el relat, de vegades d’una implacable sinceritat, i d’altres barroer i humorístic, de per quins foscos designis de l’atzar un noi d’una família en la que pràcticament no hi havia un llibre, aconsegueix trobar-se amb la literatura i ser escriptor. I també relata les seves vicissituds laborals en comerços, tallers i oficines, mentre estudia en acadèmies nocturnes, entestat a ser un home de profit, però també disposat a tirar-ho tot per la borda per ser guitarrista i viure com un artista. I en aquest univers familiar de descendents de llauners, sorgeixen un munt d’històries i anècdotes en les quals es reconeix la pròpia història recent.

Es doncs aquest un llibre autobiogràfic on l’autor despulla la seva ànima. En la ment i en el llibre de l’escriptor apareix la seva família extremenya a Madrid i ell mateix: mentre el pare és sever, el noi és díscol i perd el temps i els diners en les motos, les noies, el tabac, el cine i el ball, fins que el pare mor i aleshores arriba la confessió del fill davant el fèretre: “seré un home de profit”.

Landero construeix l’obra com un diàleg amb la seva mare; a ella li pregunta sobre el seu passat i li parla del pare desaparegut, dels seus orígens, de la guerra civil… i ho relata basant-se en records, en els dinars familiars plens de dicussions i en la memòria col.lectiva d’aquells temps quan era un nen. Sembla com si aquest record fos una necessitat perquè vuire-ho ara ja no és possible ni per ell ni per ningú perquè aquells temps de camp i llogarets oblidats queden avui dia solament pels estudis dels etnògrafs.

Aquest escriptor d’Alburquerque és dels que no decepcionen doncs allà on et porti sempre resulta un viatge plaent. En aquest ens ofereix una bona recopilació de vivències, records i fantesies servida amb una mesurada emoció i nostàlgia en la que vol recuperar allò que la vida té de bonic i allò que té de trist. Com diu ell mateix: en cada instant, en cada frase, en cada sospir, en cada petit esdeveniment, allò que és trivial i misteriós alhora, sempre va a parts iguals.

Luis Landero és d’Alburquerque, Badajoz. Es va llicenciar en filologia hispànica per la Universitat Complutense, ha ensenyat literatura a l’Escola d’Art Dramàtic de Madrid i va ser professor convidat a la Universitat de Yale (Estats Units). Es va donar a conèixer amb Juegos de la edad tardía al 1989 (Premi de la Crítica i Premi Nacional de Narrativa 1990), novel·la a la qual van seguir Caballeros de la fortuna (1994), El mágico aprendiz (1998), El guitarrista (2002), Hoy, Júpiter (2007, XV Premi arquebisbe Juan de San Clemente) i Retrato de un hombre inmaduro (2010).
Traduït a diverses llengües, Landero és un dels noms importants de la narrativa espanyola. Ha escrit a més l’emotiu assaig literari Entre líneas: el cuento o la vida (2000), i ha agrupat les seves peces curtes en ¿Cómo le corto el pelo, caballero? (2004). Absolución, la seva novel·la més trepidant, és una delicada història d’amor, un compte enrere que no dóna treva, i un inspirat relat d’aprenentatge i saviesa a través d’un elenc d’interessants personatges.
Escriu a mà i en cada foli deixa un marge per dibuixar (“m’ajuda a concentrar-me”, diu). Sempre té a mà diversos colors. “És que, en realitat, a mi m’hagués agradat ser fuster. Perquè m’atrau el treball manual i l’olor de la fusta”, assegura. Però el dia en què es va apoderar d’ell un misteri (“l’escriptura és això”) va descobrir coses que no sabia que tenia al seu interior i ja no va voler apartar-se de la creació literària. “Escriure és descobrir-se a un mateix”, sentencia.
Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: