LLIBRES: NADA CRECE A LA LUZ DE LA LUNA, DE TORBORG NEDREAAS

Resultado de imagen

En una estació de tren d’una ciutat, ja de nit, una dona relativament jove crida l’atenció d’un desocupat. La dona porta una petita maleta vermella i fa la sensació de que no sap quin camí ha d’agafar, sembla totalment perduda. L’home traba conversa amb ella oferint-se a portar-li la maleta i acaben a casa d’ell. Llavors, la dona li fa un oferiment: el seu cos o la seva història, a escollir. L’home escull escoltar la seva història.

Així, al llarg d’una nit, sabrem qui va ser ella, qui va ser aquell professor qua va venerar quan era joveneta i del que va ser amant, quins van ser els seus desitjos, esperances i frustracions, i com va ser el seu amor clandestí i turmentós. Perquè aquest últim és el tema principal de la novel.la, l’amor, però l’amor obsessiu, aquell que ens pot portar a la destrucció.

El que se’ns explica és aquella situació en la que algú s’aferra a la persona estimada fins més enllà del mateix amor, i veient el mal que li ocasiona, tot i així continua cegament perquè no té ningun antídot contra això perquè en realitat, el que succeeix és que està desesperadament sola.

El seu amant Johaness, el que l’empeny cap a la infelicitat, és un aprofitat que menteix per evitar el compromís, i fa el possible per allargar una relació sexual abocada a la dissolució. També és en certa manera una persona dèbil, però instal.lada en la posició dominant masculina.

I així transcorrerà aquella nit en la que la dona explicarà a un desconegut la seva història: cafè, cigarretes, alcohol, sorolls típics de la nit, unes passes al pis de dalt, un cop de porta que s’escolta a casa d’algun veí, un tramvia que frena al final del carrer… son els elements que es compassen amb la veu de la nostra protagonista a qui algú, per fi, l’escolta sense jutjar-la.

El que resulta impressionant d’aquesta història és el retrat, sense concessions, que l’escriptora noruega Torborg Nedreaas fa de la dona a qui la manca de formació es converteix en la seva pitjor enemiga i que una nit, aquella, necessita explicar a un desconegut la seva caiguda a l’abisme.

La mesquinesa social, el pes de la religió, la pobresa que destrueix la possibilitat d’un futur millor, la repressió de l’entorn rural amb el “què diran”… tot això ha fet de la seva vida un carreró sense sortida en el que la dona per molt que s’alteri no pot escapar de la seva condició.

La sensibilitat de Nedreaas per captar la desvalguda situació de la protagonista de la que mai sabrem el nom, és allò que equilibra la duresa del relat. La seva prosa, precisa i demolidora, desgrana el relat sense por a la veritat, per crua que sigui, defugint qualsevol temptació de caure, però, en el sensacionalisme.

Publicada per primera vegada a Noruega l’any 1947, Nada crece a la luz de la luna és un dels grans clàssics moderns nòrdics que fins i tot ha arribat al teatre i al cine. Ara ha arribat també, traduïda, a les nostres llibreries i no mereix passar desapercebuda.

Resultado de imagen

De Bergen era Torborg Nedreaas (1906 – 1987), una dona d’excepcional talent i formació intel.lectual. Era professora de música i escrivia contes, novel.les i guions pel teatre i la televisió. Era una mestra en la descripció d’atmosferes dramàtiques a les que sabia donar molts matisos.

Ideològicament estava pròxima al socialisme i era feminista; de fet, en alguna ocasió se la va qualificar com la Simone de Beauvoir noruega per la seva contundent defensa dels drets de les dones.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: